Jo no sóc de gaires sofisticacions enològiques, ja em coneixeu. Prefereixo una bona cervesa o --si m'apures-- fins i tot una bona clara, que un vi que probablament sabré apreciar amb dificultats o que em provocarà mal de cap (em passa sovint i no té a veure necessàriament amb la qualitat del producte). Està vist que, com diuen el anglesos, I'm not a wine person. Amb tot, darrerament, en un intent de mirar d'aprendre l'abc del tema, vaig fent unes tímides copetes de vi aquí i allí (mai més d'una o dues per àpat). Amb el meu sogre, com a joc, hem convingut d'anar publicant els vins que anem consumint a taula aquests dies de multituds i retrobaments. Veureu que, vist que som nou adults a taula de manera gairebé sistemàtica, el consum és molt moderat. No intentaré fer la crònica del gust en boca, els regusts, les aromes afruitades o no, els ressons de fustes nobles, el cos, la llàgrima i tot aquest cerimonial, perquè res en sé. Seré directe: data, àpat, quatre detalls trets de l'etiqueta, foto i a córrer.
Per cert, també han circulat per taula algunes ampolletes de Lambrusco Rosso que, val a dir que de manera una mica massa genèrica, el meu sogre ha previst pel públic femení. A veure si puc recuperar-ne algun envàs i fer la foto de rigor.
23.12.2009
Sopar
Valle Central
Xile
Cabernet Sauvignon Carmenère
14%
2 comentaris:
Carmenère, una cepa gairebé extingida a França per la filoxera i redescoberta a Xile
Veus, sempre hi ha algun expert que farà les aportacions que jo no sab´re fer... Gràcies, Salvador, i bones festes!
Publica un comentari a l'entrada