Salutació de Nadal

Avui, sense grans preàmbuls, us enganxo aquí sota un retall o com diríem si no fóssim tan puristes, un cassigall. És el cassigall d'una voluntat comuna, d'unes ganes de fer en positiu. És el cassigall d'una manera d'acceptar una realitat negativa a través del proverbial mig got ple. És el cassigall de la prudència i el sentit comú, típicament andorrans, aplicats a la manera de transcendir la crisi. Fa poc, el passat mes de novembre, parlava amb un expert francès en formació professional amb qui vaig coinicidir a les VII Jornades del Consell Català de la Formació Professional. Em deia que li semblava que el títol de les jornades ("La formació professional, una oportunitat en temps de canvi") era molt interessant. No només perquè evitava, en un to políticament correcte, la paraula crisi per parlar de canvi. També perquè segons ell sempre hi havia darrera de la tria, de la subtitució o de l'elipsi un efecte psicològic. Li semblava molt interessant relacionar el concepte crisi al d'oportunitat i al de canvi (en sentit potser no positiu, però certament tampoc gens negatiu; deixem-ho en neutre?). Una mica en la línia de la reinvindicació que fa el síndic general Dallerès en la seva salutació de Nadal. Here you are (cliqueu sobre la imatge per engrandir-la):