Ahir el Juan, un amic argentí resident a Ós de Civís, em va ensenyar unes bordes que hi ha més amunt del poble, en direcció a Setúria. Va ser molt agradable.
Bordes, prats, muntanyes, grandalles (sí, grandalles!), carreroles, cabanes de pastor, pluja constant, molta aigua, fang, pistes de muntanya, una lleugera pedregada. Tot fantàstic, vaja.
A les Bordes del Soldat vàrem trobar algun gravat força degradat en alguna porta. Els símbols de sempre: pentacles, creus, triangles...
També vaig trobar escrits amb cal·ligrafia aparentment antiquada sobre una pedra de les bordes. No es podien llegir massa bé. Probablement, com sol passar en aquests casos, es tracti de simples signatures. (Si feu clic sobre la imatge podreu llegir "Soldat" a la part superior esquerra de la pedra; sembla que aquest sigui bé el nom de la casa o bé un cognom).
També s'hi veien unes ratlletes filiformes verticals força típiques. (Les hem pogut veure en vàries ubicacions diferents gravades sobre rocs que hi ha a la vora del camí que mena de Fontaneda (Andorra) a Argolell (Catalunya); a la Cortinada; etc.)
5 comentaris:
Aquestes putes ralletes, perquè cony les devien fer els tios, quin cony d'incògnita.????
No ho sé. Jo, pensant en coses pràctiques, pensava que igual eren ratlles per comptar el bestiar. Potser no tingui res a veure, és clar. Tant a les bordes com als camins es podria donar que hi passessin gent amb bestiar, però la veritat és que no en tinc ni idea.
Muy bien David,
Ya veo que la pizza argentina te ha inspirado.
A repetirlo pronto
Juan
Muy bien David,
Ya veo que la pizza argentina te ha inspirado.
A repetirlo pronto
Juan
Sí, la pizza argentina muy rica. La compañía excepcional. Fue un día muy, muy agradable, como hoy le he dicho a Carmen.
Publica un comentari a l'entrada