diumenge, 15 de juny del 2008

Sobre "Llorts"

Per cert, ahir vaig penjar les fotos de Llorts i no se'm va acudir fer esment del probable origen etimològic de la paraula que explica Coromines al seu tractat sobre toponímia d'Andorra.

Va ser més tard, un cop penjades les imatges en xarxa que vaig caure-hi.

En la pàgina 36 dels Estudis de toponímia catalana, vol. II, Coromines escriu:
Llorts, que podria ésser el basc lurte 'esllavissada de terres', 'allau' (o potser, tenint en compte la pronúncia actual amb o oberta, el basc lorr= castellà 'acarreo', lortu= 'acarrear').
I, encara, en la pàgina 19, parlant del Pic de l'Hortell:
[...] és probable que el nom del Pic de l'Hortell sobre de la Coma de Llorts, es refereixi a algun pletiu o naixor d'aigua verdejant com un hort (si no és un diminutiu de Llort[s].
Així, per resumir, les especulacions de Coromines marcarien tres línies:
  • 1) Llorts pot venir de lurte i tenir relació amb esllavissades de terra o allaus.
  • 2) Llorts pot venir de lorr i tenir a veure amb trasllat o càrrega.
  • 3) Llorts podria ser l'origen de noms de lloc de la zona que més tard s'han associat a paraules d'origen llatí, més "comprensibles", com hort i derivats.
La segona de les opcions és la que em sembla més atractiva, sabent com sabem que a Llorts hi havia mines d'on s'extreia el mineral de ferro que s'havia de transportar d'allí (el verb andorrà és menar) fins la farga.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Sr, Gàlvez,aquesta vegada li perdono lo de la cerveseta. Aquest apunt etimològic seria bo per començar un recull al Bon dia. Penseu-hi.

David Gálvez Casellas ha dit...

Gràcies! Ho consideraré. No és que d'entrada em sembli res de l'altre món, però potser sí que sigui un bon principi... Com sempre, tens raó!

Chabier Lozano ha dit...

A yo la tercera no me convence guaire, perque, encara que i puede haber-ie etimolochía popular, se me fa rar que no palatalice la L- inicial. Pero no seré yo qui le saque la razón a en Coromines (encara que bel·la vez, con el tema de l'aragonés, esbarra una miqueta perque el debeba veyer como un mezclallo de catalán e aragonés).
Apasionant tema el de la toponimia, bel día d'estes me i foteré con bel·la entrata.
Salut

David Gálvez Casellas ha dit...

Estic d'acord. La tercera pinta fatal, però mai se sap. La gent realment canvia les coses que desconeix d'una manera increïble. De fet, penso que el mateix Coromines dóna l'opció per si de cas, però sense gaire convenciment.