Avui m'he arribat altre cop fins a la zona de més amunt d'Ordino. Volia tornar anar a la Cortinada, a mirar si trobava el roc aquell amb la inscripció que jo pensava que estava desaparegut. Un que Casamajor va mostrar fa un temps al seu fotoblog. És un "monument" força popular perquè el va fotografiar Valentí Claverol. Apareix al llibre Escrit amb llum. També hi ha una famosa foto de Josep Alsina en què sembla que Esteve Albert sosté el que el peu de foto defineix com una "fita de pedra". (Vegeu-ne foto adjunta)Jo vaig especular que si havia desaparegut potser fos l'anomenada Creu del Duedra. Per què? Perquè vaig pensar que la "fita" podria, fàcilment, haver dut una creu damunt. Perquè un testimoni de la zona a qui vaig interrogar sobre el menhir desaparegut a finals del 1970s o principis dels 1980s (el que duia un Sant Cristòfor insculpit) em va dir que havien pres també la Creu del Duedra. Vaig inferir que la imatge i la creu eren una mateixa cosa. No té perquè ser cert. Ara semblaria que algú apunta la possibilitat que la "fita" encara estigui a la zona. D'aquí la meva visita d'avui.
De rampell, quan ja estava pujant cap a la Cortinada, he parat un moment a Sornàs. Sempre que passo m'arribo a veure els gravats. Sempre m'agrada tornar-me'ls a mirar, tornar-los a fotografiar. I no descarto la possibilitat de que una llum diferent o la pluja o una altra manera de mirar, em permetin descubrir algun nou símbol.
Avui he tingut l'immens plaer de conèixer la Carmen, propietària de la casa on hi ha el gravat més extens i estrany. M'ha explicat la història de la troballa. Ha sortit amb un perol ple d'aigua per mullar el roc i intentar que es veiessin millor les inscultures. M'ha confirmat el que tothom que ha vist gravats rupestres sap: la llum del matí i la del vespre, més esbiaixades, són les òptimes per veure'ls bé. Jo hi he anat a ple sol. Sort que ja conec molt bé tots els detalls. O gairebé tots. La Carmen m'ha parlat d'una anella o rodona que només es veu amb el sol baix i que jo no recordava tenir fotografiada.
Després m'ha parlat dels camps, de les creus de terme, dels litigis entre zones termeneres, d'unes bordes que té la seva família més amunt de Sornàs, de la importància que abans tenien el quarts per damunt dels comuns, etc., etc. Parlant, parlant, he acabat demanant-li per "la barraca que sembla un dolmen però no ho és". Jo en tenia notícia per un xicot que un dia (mentre jo feia fotos al roc de vora del cementiri d'Ordino) me'n va informar. Després, a Patrimoni em van confirmar que sí, que a Sornàs existia una formació curiosa que no era un dolmen.
La Carmen, en canvi, quan li he parlat de "la barraca", m'ha respost "vols dir el dolmen?". M'ha indicat de seguida com arribar-hi. Aquí en teniu una foto. El lloc, així com el camí per arribar-hi (en alguns trams treballat en la roca viva) són espectaculars.
4 comentaris:
Com sempre, impresionant. Algún dia ens hauràs d'explicar com s'hi arriba a aquest fals dolmen.
Si tens ganes ganes d'explorar, des del Camí Ral de la Massana, es veu una petita caunya a l'altre cantó del riu. Pel que sembla és inaccessible, ja que està en alçada.
Records,
Ramon
Gràcies altre cop, Ramon. Està bé saber que algú va llegint les petites troballes.
Les d'avui no eren res de l'altre món. Els gravats han estat força difosos i són prou coneguts, però és tan increïble poder anar a veure'ls, qie de vegades no me'n sé avenir. El fals dolmen està en una zona preciosa. La llàstima és que queda en uns camps privats i (malgrat el consell de la Carmen) hi he entrat amb mala consciència.
Tinc alguna coseta més d'aquella zona que ja publicaré en un proper post... Si tinc temps, aquest cap de setmana mateix.
Segur que la caunya de què em parles és accessible. Només s'ha d'estudiar la zona i ja està. Quan pugui m'ho aniré a mirar. Ahir volia parar a la zona de Sant Antoni, de pujada a la Massana, però finalment vaig passar de llarg. Tot no pot ser!
Salut!
Ja podries haver fotografiat l'anella Nenet¡¡¡¡¡
L'argolla se suposa que és una mena de cercle insculpit, no una argolla real. No la vàrem veure amb el sol alt, però segur que hi és. Ja hi tronaré.
Aquesta testimoni t'interessa molt perquè sap detalls d'un munt de creus de terme.
D.
Publica un comentari a l'entrada