Una de les coses que més m'han agradat de la meva recent estada a Berlin ha estat l'Invalidenfriedhof (Cementiri dels Invàlids). Hi vaig arribar gràcies al Klaus, que el passat dissabte al matí em va guiar en bicicleta per la ciutat. Vàrem fer la Mauerweg (ruta del mur). En arribar-hi, el meu cicerone m'explicava que durant l'època de la guerra freda el mur dividia el cementiri i que hi havia gent que necessitava un passi per poder accedir a visitar els seus morts.
De seguida que hi vàrem entrar vaig veure les pedres. Em van cridar molt l'atenció. Vaig parar de seguit i vaig demanar el Klaus una mica de temps per veure millor els rocs i fer-ne fotos.
Un dels millors moments de la meva visita a Berlin. Un dels molts moments excel·lents dels quals miraré d'anar parlant amb calma al llarg dels propers dies.
Les vacances alemanyes, però, tot just acaben de començar. De ben segur que hi haurà moltes més històries que explicar a banda de les
de Berlin.
De seguida que hi vàrem entrar vaig veure les pedres. Em van cridar molt l'atenció. Vaig parar de seguit i vaig demanar el Klaus una mica de temps per veure millor els rocs i fer-ne fotos.
Un dels millors moments de la meva visita a Berlin. Un dels molts moments excel·lents dels quals miraré d'anar parlant amb calma al llarg dels propers dies.
Les vacances alemanyes, però, tot just acaben de començar. De ben segur que hi haurà moltes més històries que explicar a banda de les
de Berlin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada