Ahir parlàvem amb el Jordi Casamajor --entre les claretes i cerveses que solem prendre'ns els divendres al vespre quan podem-- de diferents curiositats i troballes culturals d'aquelles que ens interessen i compartim. Entre possibles fèretres, gravats escaliformes, creus de terme, dòlmens, menhirs insculturats, gravats podoformes, etc. vam acabar parlant de la zona per la què Casamajor havia estat passejant ahir mateix a la tarda: el Solsonès. Vam acabar parlant de la cultura neolítica dels sepulcres de fossa. Discutíem si les cambres solsonianes pertanyien o no a aquesta cultura i què les diferenciava tipològicament de les cistes pirinenques (com són, per exemple, les que tenim a la Feixa del Moro, a Juberri, aquí mateix a Andorra). En Casamajor em va parlar d'algunes característiques difenciadores, que jo no tenia del tot presents.
Aquí trobareu un article força interessant relacionat amb la cultura dels sepulcres de fossa. A banda dels usos d'enterrament, a mi el que més em fascina d'aquesta cultura és la constant de l'ús de la variscita (l'autora parla de calaíta) en tots els àmbits geogràfics que menciona l'article, sovint força distants. El mineral procedia normalment d'un únic lloc, les mines de Can Tintoré a Gavà, comarca de Garraf.
2 comentaris:
Veig que haurem de continuar fent les nostres creveses-tertúlia, si així s'ha d'animar la blogosfera.'¡¡¡
-Per cert , a veure si t'enrolles i parles amb en "barbeitor" i tornem a Iuverra
Sí, tens raó. M'agradaria molt tornar-hi. A veure quan tenim un moment.
Publica un comentari a l'entrada