Si us sembla, recupero a continuació l'apunt original que va fer en Casamajor, així com el comentari que li vaig fer jo de tornada en aquell moment. Us enganxo, a més, la seva foto original.
Finalment hem aconseguit esbrinar la funció que realitzaven moltes de les incisions paral·leles que trobem freqüentment gravades a les parets de moltes bordes, cases, eres i pallers. El padrí de Ca l'Endrieta de Molleres, parròquia de Canillo, ens ha explicat que aquestes ratlles eren rellotges de sol rudimentaris, i que ell encara n'havia gravat algun quan era jove.
El que podeu veure a la fotografia és a l'era de Cal Naudí de Molleres, i encara s'hi pot veure el foradet per posar-hi el pal. Nosaltres hem repetit l'experiència, i el rellotge de la imatge hauria de marcar aproximadament la una del migdia.
Comentaris
Collonut! Per fi has resolt el gran misteri de les ratlletes filiformes que anàvem trobant per tot arreu... Mira que primer pensàvem que eren simples dibuixets, després vam especular que servien per comptar el bestiar... I ara resulta que són RELLOTGES DE SOL! Realment collonut! Rependré el tema al meu blog "Cinc cèntims", si me'n dones permís, perquè jo n'havia parlat allí i ara que tenim la solució, s'ha de difondre. Enhorabona per la troballa antropològica. Aquestes coses es perdran (si no les recuperem entre tots) quan mori la gent de la quinta del padrí de ca l'Endrieta. Ja deu haver passat dels 90, oi?
David Gálvez Casellas | 22-11-2008 - 12:43:33 GMT 1
En la imatge captada per Casamajor es veu l'experiència que va fer amb el palet que va inserir a l'orifici de damunt del gravat i que projectava una ombra que feia força bé la feina. Jo vaig repetir l'experiment l'altre dia amb una palleta, però no el vaig arribar a fotografiar. De totes maneres, en la primera imatge s'aprecia perfectament el lloc on s'ubicaria. El que a mi em sembla més bonic d'aquest rellotge (si el comparem amb el que mostrava Casamajor i similars) és que les ratlles semblen haver estat dibuixades damunt del traç de l'ombra, ja que segueixen una forma de vano invertit, en lloc de tractar-se de simples ratlletes verticals fetes al cap de la pedra. Vull dir que ja ens recorden molt més el dibuix dels rellotges de sol que tan bé coneixem de les masies i masos catalans.
Potser tingueu algun problema en poder besllucar el gravat de la meva foto, de traç extremament fi i que no vaig voler repassar amb llapis blanc. La llum que queia a aquella hora de la tarda tampoc no hi ajuda gaire. En tot cas, cliqueu damunt de la primera imatge per ampliar-la. La segona és un retall de la primera, pels més mandrosos.
7 comentaris:
L'apunt m'ha encantat. Res més.
El vano, el vano, si senyor, el vano és lo més bonic en aquesta inscultura, i demostra la mà destra de qui va gravar aquest rellotge,.
Ok.¡¡
Allau: crec que em llegiu amb bons ulls.
Casamajor: No em diguis que no és bonica la forma de vano invertit!! Ara, t'he de dir que en un primer moment vaig tenir dubtes pel que fa a si es tractava d'un rellotge o només un gravadet ja que les ratlletes em semblaven massa irregulars.
No hi puc fer més: els ulls (de miop) no me'ls puc canviar.
Això d'Espinavell em sembla que no és gaire andorrà, Davit. És a la vall de Molló, prop de Camprodon. I hi fan la magnífica tria de mulats, que si puc no em perdo.
He he! Sí, gràcies, Puigma... El que mirava de dir, ehem, és que la idea del vano invertit es pot comparar a la més elaborada de la imatge d'Espinavell.
Certament es un rellotge peculiar. Teniu mes imatges d’aquest tipus de rellotges primitiu? La Societat Catalana de Gnomònica estaria interessada en estudiar-los.
Publica un comentari a l'entrada