La bèstia

Ahir us parlava de passada de les meves sortidetes en bibicleta dels darrers dies. També us mencionava la meva nova bicicleta, la meva primera bicicleta de carretera. És un traste preciós, com podeu observar a la foto que avui li he fet a mitja pujada a les pistes d'Arcalís. N'estic molt content, d'haver-me decidit finalment a fer el gasto (jo en diria més aviat inversió). Jo sóc així: em sap greu gastar-me la molla en mi mateix i mai no em compro res. O gairebé res. L'altra bicicleta que tinc, la de muntanya, me la va regalar un cosí, el Roger (aka DJ Gruyere, de New Cheese Records).

Aquest cop penso que ho he fet bé: m'han muntat una màquina personalitzada a mida, preciosa, lleugeríssima, elegant com ella sola. És el meu autoregal de 40è aniversari, que celebraré ben aviat. Com deia, tota una inversió, en salut, coneixement precís del territori i diversió.

Estava pensant que si la gent li foten nom al cavall, perquè m'hauria de privar jo de posar-li nom a aquesta meravella del disseny industrial? Quixot i Rocinante, Pippi Langstrumpf i Alfonso, Lucky Luke i Jolly Jumper. Gàlvez i qui-sap-quin-nom? Ja veig els neons! Mireu que estic temptat de fer un concurs d'aquells en què es demana els visitants (quan n'hi ha) d'un blog que opinin sobre qualsevol tema...