Juverri i les destrals de pedra polida

Fa un temps vaig publicar un retall extret del Diari d'Andorra en què s'exposava la teoria que Juverri podria haver estat un punt de fabricació massiva i d'exportació de destrals de pedra polida a l'època neolítica.

L'altre dia, mentre ens atansàvem al dolmen del Saulet, el Jordi Casamajor em deia que trobava molt estranya aquesta teoria. Em parlava de zones del Pirineu en què sí que és molt coneguda una sobreabundància de troballes de destrals de pedra polida, conegudes popularment com pedres de llamp. Casamajor em va parlar de força llocs (citant pobles concrets i fins i tot cases particulars) en què la gent que conreuava la terra n'havia anat desenterrant al llarg de generacions, fins el punt que en algun mas (aquest potser en seria el cas més excepcional) algun padrí li n'havia arribat a ensenyar alguna bossa plena. Casamajor reflexionava tot dient-me que hi havia molt llocs propers a Andorra en què de ben segur s'elaboraven destrals de pedra polida i on se n'havien trobat innombrables exemplars. En canvi, deia no tenir constància que a Andorra i, concretament, a Juverri se n'hagués trobat tantíssimes com per aventurar una teoria de fabricació massiva i exportació. A més, defensava que l'exportació de destrals "vulgars" no tenia gaire sentit. Jo li vaig respondre que pel que havia llegit de Juverri, a la feixa del Moro s'havien localitzat algunes destrals, però no tantes com per generar una teoria tan agosarada. D'altra banda, també vaig especular que es devia haver trobat alguna cosa molt reveladora o molts i molts exemplars de destrals (potser "curioses") a les excavacions més recents (carrer del Llinàs, camp del Colomer) per tal de justificar una idea tan "innovadora". És a dir, s'entèn que en el cas de les destrals votives fetes de materials especials, s'exportessin com a objectes de valor. S'entèn menys que en el cas de destrals per a l'ús més quotidià (artigues) que es podrien fer gairebé a qualsevol lloc a partir de material lític comú, es pugui concebre'n l'exportació. Precisament perquè parlaríem de material que es trobaria pertot. Quant a la possibilitat de destrals votives ("de luxe"), tant Casamajor com jo mateix desconeixíem que a Andorra es trobessin mines o jaciments de pedra "especial" o semipreciosa. Mentre Casamajor era escèptic sobre la teoria, jo responia que probablement encara no ho sabíem tot. Entenc que no es proposa una cosa així sense estudis, documentació, proves i publicacions científiques que ho demostrin. L'article del Diari, de tota manera, ja era força concret i deia (els subratllats són meus):

"Dels jaciments han sortit evidències que permeten reconstruir tota la cadena operativa de la manufactura de pics i destrals: peces fetes, peces a mig fer desestimades per defectuoses i restes de talla. I en un nombre tan elevat que assenyala que no estaven destinades a un ús domèstic, o local, sinó que es feien amb intenció de distribuir-les per altres zones. Intercanviant-les per sal, per exemple.

"Així, hi ha constància que aquests estris elaborats a Andor­ra –i la vora del Segre– van arribar a Cardona i a les valls del Solsonès, on s’han trobat explotacions neolítiques a cel obert. Com se sap del cert la procedència? Pels materials de què estan fetes. Esquistos, corneanes, algunes quarcites i amfibulita. És justament la seva presència al terreny de les valls el que va propiciar que s’iniciés aquesta producció.

"Malgrat el panorama esbossat a grans trets, no obstant, no s’han de perdre de vista algunes consideracions importants, adverteix Fortó. La primera, que sempre s’està parlant de producció domèstica. Res a veure amb un taller especialitzat amb treballadors alliberats. Construir aquestes eines tampoc és que requerís un gran coneixement tècnic ni més eines que la mateixa pedra. Qui se n’encarregués, seguia participant de l’activitat principal de la comunitat: l’agricultura."

Avui tinc algun complement d'informació més. En qualsevol cas, es tracta de dades menys concretes que les ja mencionades. A l'article "Darreres intervencions arqueològiques al Principat d'Andorra" (Ex-Libris Casa Bauró, núm. 14, 2011), Abel Fortó escriu, al respecte de les recents excavacions fetes a Juverri al camp del Colomer i al carrer Llinàs, 24 (els subratllats són meus):

"Tractem conjuntament aquestes intervencions atesa la seva proximitat, la coincidència cronològica i el fet que s’excavessin simultàniament entre maig i setembre de 2009 (Fortó et al., 2010).

"En el primer cas [camp del Colomer], es tracta d’una excavació d’urgència que ens va permetre documentar un hàbitat del neolític mitjà (4.500-3.000 cal BC). En total vam documentar 7 sitges, 2 cabanes excavades al subsòl, i unes 30 fosses de funció desconeguda però que podrien estar relacionades amb sistemes d’emmagatzematge i àrees de treball. Vam poder recuperar un gran nombre d’atuells ceràmics de grans dimensions, de ben segur destinats a la despensa i la transformació d’aliments, i diverses destrals de pedra polida.

"L’excavació preventiva del carrer Llinàs ens ha aportat unes restes molt més modestes, consistents en un mur de terrassa i algun forat de pal. Entre el material exhumat tenim, com en el cas anterior, ceràmica, encara que en un estat molt més fragmentari, destrals de pedra polida i rebuigs de pedra producte de l’elaboració d’aquestes destrals. Segurament es tracta Sitges i conjunt de fosses indeterminades del camp del Colomer d’una zona d’abocament de deixalles, fet que fa suposar que la zona d’hàbitat podria estar a una cota lleugerament superior, o fins i tot correspondre amb la feixa del Moro (Llovera, Bertran, 1991; Yáñez, Maese, 2009)."

En tot cas, em caldria poder llegir l'article "Darreres troballes arqueològiques a Juberri (Andorra)" (FORTÓ, A.; MAESE, X.; VIDAL, A.) publicat el 2010 a Cota Zero, núm. 24, abans de poder avançar-vos res més. Espero que sigui molt més concret i detallat que el text del qual acabo de citar.