Menció al BonDia Andorra

Villaró i Llahí despunten lleugerament en un rànquing de títols molt igualat

Nacional - Cultura

Escrit per E.J.M./Foto:T.M.

Dilluns 23, Abril de 2012 20:24

La proliferació de novetats dels autors nacionals i el naixement de noves editorials han provocat que aquest Sant Jordi cap títol hagi destacat escandalosament per sobre d’altres. No obstant, un parell de noms locals s’han fet un lloc al capdamunt del rànquing: Albert Villaró i Alfred Llahí. Albert Villaró, amb L’escala del dolor (Columna), i Alfred Llahí, amb Històries de la nostra història (2+1 Editors). Els llibreters, però, han coincidit a insistir que aquest any el partit ha estat molt igualat. A la parada de la llibreria La Puça explicaven ahir a última hora que el llibre de Villaró havia estat entre els més venuts, però també els Tresors gràfics (2+1 Editors) de Pere Moles, la nova col·lecció de guies de l’editorial Andorra, la novel·la històrica Servi de Semma (BONDIA), de Xavier Maymó, i les anècdotes històriques de Llahí. La Llibreria va destacar tres noms: Alfred Llahí, Mireia Garcia, amb la guia d’El romànic d’An­dorra, i Pere Moles. Llibre Idees va citar Villaró i Llahí, la llibreria Granma també va anomenar Villaró i la secció literària de Pyrénées va garantir que la venda d’autors andorrans havia estat paritària. Albert Salvadó, Joan Mingorance, Ester Fenoll i Teresa Colom també han estat altres noms citats pels llibreters. ELS BEST-SELLERS Sense un Stieg Larsson ni un Harry Potter ni una nova entrega de la saga Crepuscle, la venda de títols d’autors no locals ha estat molt repartida. Un dels títols que més han cridat l’atenció ha estat L’avi de 100 anys que va saltar per la finestra (La Campana), de Jonas Jonasson, que s’ha venut tant en català com en castellà. Aquest Sant Jordi ha tornat a triomfar l’incombustible Carlos Ruiz Zafón amb El presoner del cel (Planeta). L’opinió entre els llibreters ha estat molt repartida. Entre els títols més esmentats, La canción de los maoríes (Ediciones B), de Sarah Lark, i la seva antecessora, En el país de la nuble blanca, El enredo de la bolsa y la vida (Seix Barral), d’Eduardo Mendoza, i El lector de Julio Verne (Tusquets Editores), d’Almudena Grandes. Entre els títols d’anomenada també s’ha colat El monjo que es va vendre el seu ferrari (La Butxaca), de Robin Sharma, la saga de Joc de trons (Alfaguara), de George R. Martins, les biografies de Steve Jobs i Jordi Pujol i els llibres d’Albert Espinosa.  I quant a la llengua preferida, també hi ha hagut empat tècnic entre català i castellà. “Entre la veritat i la mentida, Sant Jordi” “Entre la veritat i la mentida hi ha Sant Jordi.” Amb aquestes paraules l’escriptor Albert Villaró va donar ahir el tret de sortida a la jornada literària. L’autor va ser convidat per l’Andorra Park Hotel per llegir l’epístola del dia de Sant Jordi en l’esmorzar literari que va organitzar l’establiment. Un acte que va reunir menys d’una desena escassa de representants del sector cultural. Villaró va recuperar un pròleg que havia preparat per a un recull de contes d’un concurs literari. En el text, l’autor reflexiona sobre la veritat i la mentida narrativa. L’escriptor va admetre que moltes vegades la literatura és “explicar veritats dient mentides”. A la plaça del Poble, l’àgora de la jornada, finalment van ser una quarantena de parades les que van resistir una jornada freda, amb escasses estones de sol. Però la ciutadania és fidel a la seva cita amb el llibre i la rosa i el moviment no es va aturar tot i el mal temps. Una de les activitats programades durant la jornada va ser la lectura pública de poemes. El cap de Govern no hi va faltar i va llegir, a dues veus amb Montserrat Tomàs, representant la llar de gent gran d’Escaldes-Engordany, el poema Andorra la Vella, de Manuel Pal. El president de la Federació de Gent Gran, Marcel Besolí, i la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, van recitar un fragment d’Anticipant octubre, d’Ester Fenoll. La comissió nacional de la Unesco va organitzar la lectura pública de Frontera endins, de Josep Enric Dallerès. Entre els autors que durant la jornada es van apropar als lectors i els van firmar exemplars de les seves obres –tant a la plaça del Poble com a la Coprínceps– hi va haver Carli Bastida, Albert Villaró, Mireia Garcia, Teresa Colom, Ester Fenoll, Iñaki Rubio, Joan Peruga, Alfred Llahí i Lucrezia Mameghani. Menció a part mereixen les roses, les grans triomfadores de cada Sant Jordi, l’èxit de les quals sempre està garantit. ‘Ex-libris Casa Bauró’ recupera la novel·la ‘Assignment in Andorra’ La Biblioteca Nacional aprofita la Diada de Sant Jordi per publicar la seva revista, l’espai en què difon el fons documental que conserva. El número 15 de la revista Ex-libris Casa Bauró, que des de fa uns anys només es publica en format digital, ja es pot descarregar des de la pàgina web www.bibliotecanacional.ad. El ministre de Cultura, Albert Esteve, i l’historiador Pere Canturri van ser els encarregats ahir de presentar-lo. El número 15 d’Ex-libris Casa Bauró conté un article de David Gálvez sobre la novel·la que l’escocesa May Mackintosh (1910-1998) va ambientar a Andorra, “una mena de novel·la de detectius romàntics i de societat”. Gálvez explica que la Biblioteca Nacional té tres edicions de l’obra, dels anys 1973 i 1976. Dues de les edicions es titulen igual, Assignment in Andorra (una cosa així com Missió a Andorra) i una altra s’anomena A king and two queens (Un rei i dues reines). A més, cada edició té una portada diferent. Gálvez considera que en l’obra es deixa Andorra “força mal parada, com si es parlés d’una mena de Far West transportat a Europa a la dècada de 1970”. L’Ex-libris també conté un article d’Albert Villaró, sobre el volum Formulario, y nuevo estilo de cartas, a diferentes assumptos, y responder a ellas, en todos géneros, un manual de finals del segle XVIII sobre com escriure cartes de tot tipus. El tècnic del servei de Política Lingüística (SPL) Marc Cortès escriu un article sobre les tres publicacions que l’SPL va editar el 2011 sobre l’ús del català i vocabulari especialitzat. El llibreter Pere Miquel Fonolleda ressenya algunes novetats: El contraban de frontera al Pirineu català. Històries i testimonis (Farell, 2011), de Josep Albert Planes, que recopila l’experiència de 35 contrabandistes; De la solana d’Andorra (Consell General, 2011), de Martí Salvans; Obre els ulls i desperta (Meteora, 2011), d’Albert Salvadó; Els mamífers carnívors d’Andorra (Institució Catalana d’Història Natural, 2010), de David Guixé, i No limits (Planeta, 2011), d’Albert Llovera. L’historiador David Mas publica un extens article sobre l’antic camí ral i els ramals principals i el reconstrueix.

Menció en article de l'Andrés Luengo

Endogàmia política i literària

DIMARTS, 24 D'ABRIL DE 2012 02:00

• 1
• 2
• 3
• 4
• 5

 ( 5 Vots )

• Les lectures públiques són una llauna que ningú no s'atreveix a suprimir; certs actes només hi assisteixen autors i periodistes

A. L.
ANDORRA LA VELLA

Dues joietes a la fira: visor estereoscòpic de Xocolates Solsona amb cinc imatges del 1920, i col·lecció de 46 postals Heliophoto del 1955. A can Forés Foto: ÀLEX LARA

¿Sabia el lector que el Dia del Llibre començava ahir amb la solemne lectura de l'epístola de Sant Jordi al Park Hotel? ¿I que la casa convidava generosament a esmorzar? El més probable és que no, i que ara li sàpiga greu haver-se perdut el tiberi. Però estigui tranquil perquè no ho sabia pràcticament ningú més: el fet és que tan sols una desena escassa d'heroics creients van matinar ahir per acompanyar Albert Villaró en aquesta nova faceta seva de predicador. Inclosos periodistes, un parell d'autors amb consciència corporativa i un polític (i mig) que hi assistia probablement per obligació.

És el que passa quan les coses s'organitzen i es convoquen clandestinament, amb l'agreujant que l'experiment del 2011 ja no va ser precisament multitudinari. Una assistència pelet més nodrida –però essencialment idèntica: escriptors, polítics i periodistes– es va registrar en la presentació de l'últim número d'Ex Libris Casa Bauró, els fulls de bibliografia de la Biblioteca Nacional. Una llàstima, perquè la revista –exclusivament digital, per molt que li pesi a Pere Canturri– conté dos articles absolutament imprescindibles: L'Andorra de May Mackintosh, de David Gálvez, a compte de l'autora d'Assignment in Andorra, i Els camins perduts, periple gràfic per la intrahistòria del camí ral que firma David Mas.

La pregunta és òbvia: ¿cal organitzar actes als quals el públic general dóna sistemàticament l'esquena? I si algun crani privilegiat arriba a la conclusió que sí, ¿no convindria aleshores estimular la participació ciutadana? ¿Amb un mínim esforç de promoció, potser? Perquè la sensació ben poc edificant que emana d'aquests (i altres) saraus és que només hi assisteix aquesta classe diguem-ne privilegiada que es pot permetre dedicar un matí de dilluns a les divagacions històrico-literàries. I perdonin la franquesa.

La mania de llegir (en públic)

La cosa es va animar a la plaça del Poble. Especialment quan a mig matí hi van coincidir (¿casualment?) les comitives del cap de Govern i de la cònsol de la capital. Comitives o sèquits, no ho sabríem dir ben bé, que van desfilar per les parades perseguits per un eixam de càmeres –a temps per l'Informatiu Migdia– i dibuixant una estampa decididament folklòrica. A Martí el va seguir bona part del gabinet. I amb el coet al cul, pel que es veu: mentre ell es donava un bany de masses (i de periodistes), Jordi Alcobé –eltriem a l'atzar– es resistia a departir amb la premsa perquè «només tinc aquests deu minuts per comprar llibres». Uns tant, i altres tan poc: ¡que n'és, de dura, la vida del subaltern! Però al final va picar: ho tenen aquí al costat.

Tot això succeïa mentre a la glorieta de la plaça del Poble s'anaven succeint uns busts parlants que insistien a recitar Frontera endins, la novel·la de Dallerès. Sí, és veritat que això de la lectura pública és un costum universal. És a dir, català. Però la realitat és tossuda: ningú no li fot ni cas, excepte el lector de torn i el que succeirà quan expirin els seus cinc minuts de glòria. I el zum-zum de fons que genera és decididament molest. Si cal posar-hi fil musical, amb la coral de la gent gran i els alumnes de l'Institut de la capital n'hi ha ben bé prou. ¡Ep, és una modesta opinió! Però del que es tractava ahir era de comprar llibres. O tresors: com el visor estereoscòpic del 1920 de xocolates Solsona que ha rescatat de ves a saber on l'antiquari Forés. O el delicat quadern de postals de Josep Alsina editat per l'Arxiu Nacional. La bona notícia és que no estava esgotat, com deien les males llengües. La dolenta és que servidor se'n va endur l'últim exemplar. Però potser l'any que ve es torna a obrar el miracle i n'apareix algun altre. Pel que es veu, Sant Jordi fa miracles.

'Ex-libris Casa Bauró', núm. 15 (pdf)

La Biblioteca Nacional d'Andorra comunica que ja es pot trobar al seu web per consulta i descàrrega gratuïta les dos ("dues", en català no andorrà) publicacions anuals de la BNA:

• Ex-libris Casa Bauró. Fulls de bibliografia, núm. 15, i
• Catàleg 2011. Publicacions del Govern d’Andorra

En la primera publicació podreu llegir articles de Marc Cortès, David Mas, Albert Villaró i Pere Miquel Fonolleda. A més, en trobareu també un de moi même sobre una novel·la de May Mackintosh amb tema andorrà.

Bona diada de Sant Jordi!

Pre-Sant Jordi 2012: el Col·lectiu Portella a l'Illa Carlemany

El 21 d'abril, i en anticipació de la diada de Sant Jordi 2012, el Col·lectiu Portella va passar el dia a l'Illa Carlemany en un punt d'informació (i venda) situat al vestíbul.

Cliqueu damunt les imatge per engrandir-les

Presentació poemari a la Fada Ignorant

El Col·lectiu Portella us convida a la presentació de Se lo dije a la noche, de Juan Carlos García Hoyuelos, llibre de poemes que incorpora traduccions de les seves peces a totes les llengües de la península ibèrica.

A banda de l'autor, ens acompanyaran, tot llegint una selecció del poemari, Carlos Figueiredo, David Gálvez, Manel Gibert, Iñaki Rubio, Joan Peruga i Brenda Ryan. Trobareu la resta de detalls en el targetó adjunt.

Us hi esperem!

Col·lectiu Portella

Mort virtual

Un dia, fa temps, breument, vaig tenir una pàgina a la Viquipèdia. Perquè sóc escriptor, bàsicament. Un dia, però, algú va decidir que no era pertinent i que calia esborrar-la. I així ho van fer. Un grup de gent que no tenen cap idea real de la importància o no de la meva feina com a articulista, impulsor de blogs o editor de la revista Portella (entre altres) va eliminar-me. Un grup de gent que probablement no han llegit mai un article o entrada meva, que no han sostingut mai entre les mans un exemplar de Portella, van prendre la democràtica decisió mentre que molts altres companys escriptors amb itineraris semblants al meu sobrevivien a la crema. En fi... Un dia, fa temps, breument, jo vaig ser algú per a la meva filla de 13 anys. RIP. Sniff.

El meu epitafi virtual resa així:

Imatges de l'època de bonança:

Ex libris, 1

L'autor d'aquest impressionant ex libris és el rus Anatoli Kaláshnikov (1930-2007). El propietari, com podeu comprovar, és Ichigoro Uchida. Es tracta d'una litografia (opus 820) que il·lustra el mite de Leda. La trobo molt sensual i de factura magistral.

Venc cotxe (actualitzat)

Es tracta d'un Hyundai Santa Fe 2.0 CRDi GLS.

Només un propietari.

Més que un "jeep" es tracta d'un 4 x 4 familiar.

És un cotxe pràctic si es té família nombrosa, sobretot canalla petita. També és pràctic si sou ciclistes: permet encabir-hi una bicicleta sense desmuntar roda davantera (tant BTT com carretera), només abatent un seient.

Matrícula AND E8364. 129.000 quilòmetres. 112 CV. Dièsel.

Bon estat mecànic (revisions cada 10.000 quilòmetres). La planxa, però, no està impecable: petit bony a la part de sobre la roda dreta del darrere.

Va passar la ITV a principis de setembre 2011. Des de llavors no s'ha fet servir (només engegades de motor esporàdiques i passejades de pocs centenars de metres).

Regalo portabicicletes.

Rodes del darrere canviades el mes de setembre 2011 i encara no usades (preu de venda al públic: 330 euros).

Preu del vehicle: 4.000 euros. Contacte: 391 089 / galvezcasellas arroba gmail punt com.

Casa tomada

L'altre dia vaig començar a emplenar alguna caixa de llibres per traslladar a la casa nova. No és que ja puguem dir que estem oficialment de trasllat. És més una qüestió d'ànsia anticipatòria. Com que entre el dia 24 de desembre i el 8 de gener la gent del món de la construcció han dut a terme les seves vacances hivernals, m'he fet un tip de projectar i esperar en debades. He acabat botint-me de tant mirar catàlegs de mobles a internet, botigues de làmpades, etc. Solució: omplir unes quantes caixetes de llibres i anar-les duent a puesto de mica en mica.

Les primeres caixes que vaig fer corresponien a la part de la meva biblioteca que podríem anomenar "Biblioteca Cortázar". Simplement perquè eren a l'extrem esquerre del pany de paret del passadís on ara tinc bona part de la biblioteca (amb escabots dispersos també al menjador, al dormitori i al cap de casa).

No sé com endreceu vosaltres la vostra biblioteca (aquest ha estat un tema molt treballat arreu i per multiplicitat de pensadors). Al final, tants caps, tant barrets. Hi ha qui endreça per ordre alfabètic, per grans temes, per llengua, per mida, per color del llom, etc. Dins de cadascun d'aquests sistemes pot haver-hi subsistemes, que de vegades es fraccionen per mitosi o via combinacions de subsistemes. Arribem així a possibilitats com: "libres en llengua anglesa (que no siguin ni diccionaris ni manuals sobre el funcionament de la llengua) ordenats alfabèticament i de mida petita", per exemple. O "llibres d'autors sud-americans en llengua castellana (excepte crítica literària) (excepte Cortázar) de qualsevol mida".

Bé, doncs, com deia, els primers traslladats van ser els llibres de i/o sobre Julio Cortázar (no hi fa res com de tangencial la referència). Un cop deixats a la casa nova, encara buida, ja a punt de marxar, me'n vaig adonar del que havia fet sense gaire premeditació: el Julio Cortázar seria el primer a dormir a la casa nova. El primer habitant. Abans fins i tot que els qui ens auto-anomenem propietaris. Cortázar seria un cop més, i una mica malgré moi même, factor present en moments clau de la meva vida. I ho dic tot i que l'hagi ignorat durant molt de temps perquè, francament, me n'havia arribat a cansar.

Hi ha qui potser pensi que faig literatura d'una fotesa. Segur que sí. Quina diferència hi hauria entre el fet que els llibres de Cortázar siguin a la casa nova i encara inacabada abans que ens hi mudem i que hi facin nit un lavabo o els mobles de la cuina? Evidentment, a nivell purament físic, cap. Un llibre és un objecte igual d'inanimat que un calaix. Però la literatura tira molt i la meva relació amb aquests objectes anomenats llibres sempre deu haver estat fetitxista, pel cap baix. El contingut dels llibres, el record de les paraules, les fotos de l'escriptor a la solapa, la memòria de la ciutat on alguns van ser llegits, la remembrança dels moments i les parelles que tenia en el moment de la lectura, etc. Per anar acabant, desde la nave del misterio: que aquesta matèria intangible, que aquesta boira romàntica, que aquest esperit impossible de Cortázar ja s'hagi instal·lat accidentalment a casa, d'alguna manera em tranquil·litza i em sembla totalment normal. És de justícia que ell sigui el primer. Justícia poètica, concretament. Casa tomada.

Llibres-escultura de Laramee

Durant gairebé tres dècades l'artista multidisciplinari Guy Laramee ha treballat com a escriptor d'escena, director, compositor, fabricant d'instruments musicals, cantant, escultor i pintor. Entre les seves obres escultòriques hi ha dues sèries increïbles de paisatges-llibre estructures tallats anomenades Biblios i la Gran Muralla, en què les denses pàgines de llibres antics són excavats per revelar serenes muntanyes, altiplans i estructures antigues. D'aquestes obres, diu:

Així que tallo paisatges en llibres i pinto paisatges romàntics. Muntanyes de coneixement en desús retornen al que realment són: muntanyes. S'erosionen una mica més i es converteixen en muntanyes. A continuació, s'aplanen i es converteixen en camps on aparentment no passa res. Munts d'enciclopèdies obsoletes tornen a allò que no necessita dir res, que simplement ÉS. Boires i núvols esborren tot el que sabem, tot el que pensem que som.

La pròxima exposició de Laramee serà l'abril de 2012 a la Galerie d'Art d'Outremont a Mont-real.

Sort, 5 de novembre de 2011

Proves fefaents que el Txema Díaz-Torrent i un servidor vam ser a Sort el cap de setmana passat presentant la revista 'Portella' en el marc d'una sessió promocional de l'associació Llibre del Pirineu (LldP). Aquí teniu quatre fotos de l'acte dut a terme a la biblioteca municipal de Sort, que sense ser multitudinari (tot i que Déu n'hi do!), sí que fou molt amable. És més, al final de la xerrada només una de les assistents em va venir a "llegir la cartilla" (positivament, això sí). El Txema, ras i curt, va triomfar. El saldo, doncs, del tot positiu. En alguna de les fotos veureu que ens acompayà en Josep M. Obiols, escriptor i president de l'associació LldP.

Presentació imminent del número 3 de 'Portella'

Cliqueu damunt la imatge per engrandir-la i poder llegir-ne els detalls.

Cabestros, mansos i marrans?

 

Demà, peregrinatge a Sort. A veure si ens reconeixeu a mister Díaz-Torrent i a moi même (Gálvez Casellas). Sí, formem part de l'escabot. No el de la foto, no. Els dels membres de l'Associació Llibre del Pirineu. Els dos duem barba. Serem a la carpa a les 18:30. Call me Xisqueta. Beee! Baaa!

Premi Arts Andorra de disseny per 'Portella' (BonDia Andorra)

Declarats deserts els primers premis Arts Andorra de pintura i d’escultura

Els jurats de pintura i d’escultura del 17è Cartell Arts Andorra han declarat deserts els primers premis. Les dues categories dels guardons artístics convocats pel Cercle de les Arts i de les Lletres han obtingut dos accèssits, dotats per Crèdit Andorrà amb 1.500 euros cadascun. L’accèssit de pintura ha estat per al pintor Josep Plaja (Palafrugell, 1955), per un quadre –sense títol– que plasma un carrer de la localitat de Néjar. L’obra forma part d’una col·lecció sobre Almeria, província espanyola de la qual l’autor prepara una exposició. Plaja qualifica la seva obra de neorealista; treballa sempre a l’aire lliure i utilitza la tècnica de pintura a l’oli. Els motius de les seves pintures són la natura i les marines, i el seu traçat desdibuixat dóna importància a l’atmosfera i l’harmonia del paisatge. La categoria d’escultura es queda per segon any consecutiu sense primer premi. L’accèssit ha recaigut en Sofia Isus (Sant Joan Despí, 1977) per l’obra Gran petitesa en la immensitat. Es tracta d’una peça de bronze on una petita figura de dona, suspesa a l’aire, s’asseu sobre una estructura en forma de filferro i contempla la immensitat de l’univers. L’autora simbolitza alhora la petitesa de l’ésser humà i la seva gran magnitud. Els premis Arts Andorra també inclouen la categoria de disseny gràfic, dotada pel ministeri de Cultura. En la modalitat de publicitat, l’agència 9 Màrqueting ha obtingut guardons per la caixa publicitària SOM i un fullet d’Andbanc. També s’han atorgat premis per a les modalitats de llibres, cartells i publicació periòdica, que ha reconegut la feina d’A-Tracció-A (Joan Xandri) amb la revista cultural Portella. La categoria de fotografia ha rebut tres premis. La de cartell publicitari també s’ha declarat deserta, tot i que s’han atorgat dos accèssits. L’entrega de premis s’ha fet coincidir amb la inauguració de l’exposició de les obres participants en el certamen, i que estaran al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany fins al 19 de novembre. Els jurats de pintura (Mercè Saurís, Ruth Casabella i Faust Campamà) i d’escultura (Francesc Rodríguez, Elisenda Vives i Josep Maria Ubach) han decidit que totes les obres participants en les dues categories siguin exposades al CAEE. Entre els noms que podran trobar en la mostra hi ha el de Joan Canal, Eve Ariza, Alfons Valdés, Arnau Pérez Orobitg i Martín Blanco, el guanyador de l’edició passada en la modalitat de pintura.

Article d'Andrés Luengo sobre l'Associació Llibre del Pirineu

Recupero aquí sota un article sobre l'Associació Llibre del Pirineu que l'Andrés Luengo va publicar a' El Periòdic d’Andorra' el 18 abril del 2011 amb l'excusa que demà hi ha acte de l'Associació a la Fira de Tardor de Sort. El Txema Díaz-Torrent i jo mateix ens desplaçarem fins a la VII Mostra d'Ovella Xisqueta amb l'afany de presentar la revista 'Portella' i no sortir-ne gaire esquilats. A l'article, a banda de l'ínclit Díaz-Torrent, hi apareix el nostre novel·lista revelació: Iñaki Rubio. Long life i ens veiem demà a Sort!

 

 

 

Facin la prova: el pròxim dia que visitin Barcelona, Lleida o Girona, entrin en una llibreria i hi busquin Trencadís, l’última novel·la d’Iñaki Rubio (Editorial Andorra); o La foscor visible, l’estupenda traducció al català de les memòries de la depressió de Wiliam Styron, cortesia –ja saben– de Límits: o encara més, …És estrany! Tres contes numèrics, el recull amb què Albert Ginestà es va endur l’últim Sant Carles Borromeu. El més probable –posem-hi la mà al foc– és que fracassin, perquè la trista, penosa realitat, és que els autors locals –sempre que no publiquin, és clar, amb editorials barcelonines– són avui invisibles més enllà de les nostres fronteres. I també els nostres segells. El pitjor del cas és que no cal anar tan lluny per comprovar l’escàs ressò de la producció literària nacional Runer avall: l’empresa és massa sovint igual de frustrant en places aparentment germanes com ara Puigcerdà, Tremp, Sort, Oliana i fins i tot la Seu. I superar d’una vegada aquesta frontera física i també mental és precisament l’objectiu de l’Associació Llibre del Pirineu, concebuda a la tardor a l’escalf de la Festa del Llibre del Pirineu que té lloc el primer cap de setmana de setembre a Organyà, i presidida per Joan Obiols: «La idea era aglutinar els agents interessats en el món del llibre en una sola entitat –autors i editors, és clar, però també llibreters, bibliotecaris, impressors, quiosquers i, en fi, qualsevol lector interessat– per superar l’atomització i l’aïllament tradicionals i, sobretot, donar visibilitat al llibre amb denominació d’origen pirinenca», diu Txema Díaz-Torrent, el coordinador per a Andorra. També, hi afegeix, funcionar com a canal d’interlocució entre els socis, insisteix, «perquè un llibre publicat a Andorra es trobi a Tremp o a Solsona –i al revés– i també entre els socis i les administracions a l’hora de gestionar subvencions i millorar la distribució, des del convenciment que una veu col·lectiva sempre serà més convincent que una d’individual».

Mig any escàs després del part, l’entitat ja frega el centenar de socis distribuïts per la Cerdanya, Val d’Aran, la Ribargorça, els dos Pallars, l’Alt Urgell i Andorra. I a partir d’avui mateix ja es pot trobar a les llibreries d’aquests territoris el primer catàleg conjunt, que recull una trentena llarga d’obres publicades per segells com ara Editorial Andorra, Límits i Fundació JuliàReig –entre les andorranes– i Salòria, Garsineu, Cim i Pagès, entre les catalanes. El flamant catàleg arriba a temps per Sant Jordi i constitueix la primera aparició pública de Llibre del Pirineu. «Molt probablement, una iniciativa com aquesta hauria sigut inviable per a cadascun els socis individualment. Junts podem publicar aquest fulletó i distribuir-lo per totes les llibreries del territori», diu. N’hi seguiran d’altres, i ben aviat: llibreries i biblioteques seran dos dels objectius prioritaris de l’entitat: que reservin –com ja fan algunes, tot sigui dit– un espai de l’aparador al llibre pirinenc. Així mateix, els coordinadors territorials actuaran com a intermediaris per facilitar l’accés d’autors i editors d’altres zones. Posar ordre, afinar dades i donar visibilitats als autors locals a Viquipèdia serà un altres dels camps d’actuació immediata de l’associació. Crear, promoure i divulgar la marca Llibre del Pirineu, de provada eficàcia en d’altres àmbits. Des del respecte a la personalitat i individualitat de cada autor i de cada territori, però també des de la convicció que en un món cada vegada més globalitzat, els problemes del sector del llibre local només es resoldran amb iniciatives conjuntes i amb una sola veu. Per cert, la quota de soci, uns testimonials 20 euros anuals. El preu d’un llibre.

Geni anònim

XIX

Algún día vamos a yacer fríos y esqueletosos.
Lo que hayamos sido pasará a formar parte de otras cosas.
En algún momento, nadie va a saber que hemos sido.
Quizás nuestros hijos nos recuerden. Quizás también nuestros nietos. Y algunas generaciones más, quizás.
¿Pero cuántas generaciones podremos durar en la memoria colectiva?
Incluso si fuéramos célebres e ilustres. ¿En mil años nos recordarían? ¿En diez mil años? ¿En cien mil años?
Estamos condenados al olvido.
De nada sirve tratar que nos recuerden. En vano esforzarse por ser olvidado.
Eventualmente el que lee, el que escribe, no seremos nada.
Esta existencia breve no dejará marcas en el universo.
Y pronto será como si no hubiéramos existido.

Mi niña no tiene nombre

Mi niña de mármol quieto viaja en la eternidad de un colectivo.
Los dedos macramé de lino frágil
que juegan esta vez con un boleto.

La vida, como una hornalla,
se apaga con un giro de muñeca.
Se desvanece así. Como la punta
impermanente de la cinta-escóch.

Aquests textos són exemples d'un dels millors escriptors que conec a la xarxa, un argentí de qui en desconec el nom i que publica des del blog Cómo rompe las palabras. Us recomano que passeu a visitar-lo. No sé si us agradarà, però segur que us sorprendrà i no us deixarà indiferents. I ara, a continuació, una joia brutal:

Liason

Tu cara sepulturera
flota en el mar salino inexpresiva
como el pedazo de madera flota.
Vuela con la virtud de una gaviota:
de una gaviota pálida que fuera
del cielo la más lúbrica y remota.
De una gaviota que se diera vuelta
como al atardecer los girasoles.
De una gaviota suelta y embustera
como los sostenidos y bemoles.

Xerrada sobre la roseta del Pirineu

Després de mesos treballant en la xerrada que vaig fer divendres passat a la sala d'actes del Comú d'Escaldes-Engordany, la sensació que me'n va quedar és agradosa. Com que ja sabia que el tema era "força especialitzat", que ho feia per amor a l'art, que seríem quatre gats i que no podria explicar tot allò que havia descobert durant la investigació, m'ho vaig poder passar molt bé: sense nervis, sense falses erudicions i amb un discurs adaptat a les circumstàncies. M'hi vaig dedicar el temps just perquè ningú no s'adormís (uns 50 minuts llargs) i vaig exposar els quatre fets bàsics que m'interessava tocar.

Entre el públic, un parell d'historiadors, algun investigador, algun professor, algun ex consejero d'educació espanyol, i, en general, gent de la Casa de Aragón. Els agraeixo molt l'oportunitat oferta, l'acollida de la conferència i el sopar posterior al Don Denis.

Per cert, pels qui no hi vau ser, la xerrada versava sobre aspectes de la cultura popular compartits entre els territoris d'Andorra i l'Aragó. Vaig parlar d'alguns ritus i edificicacions similars (comunidors i conjugaderos, comunir o conjurar tempestes),  de lèxic compartit (esquirol / esquiruel) i de simbologia i iconografia popular comuna.

El tema central fou el fet que compartim la rosa sexifòlia com a element decoratiu i protector popular de fa molts segles.

Vaig projectar exemples del seu ús en portes de cases i corrals, collars de fusta, motlles per fer formatges, mobles domèstics i religiosos, joieria, etc. Vaig demostrar amb imatges que es troben encara avui en dia a Andorra i en tot el territori del Prepirineu i el Pirineu aragonès els diversos usos al llarg dels segles i fins l'actualitat.

De passada, vaig aprofitar parlar més en genèric dels símbols solars (com la rosa sexifòlia): trisquells i religadas de tres caps, lauburus i religadas de quatre caps, esvàstiques europees i orientals, religadas de cinc i sis caps, símbols solars de multitud de braços o formades a partir de cercles concèntrics...

També vaig explicar el possible camí fins al símbol solar de sis braços (la roseta del Pirineu) des de la creu. Concretament, des de la creu de Malta.

Ara tinc la intenció de transformar en un text ben travat i documentat allò que divendres només fou una projecció de més de 150 imatges i uns quants apunts.

Agraeixo les imatges de l'acte al Jordi Casamajor.

On és en Wally? (diari 'Més Andorra', 28-10-2011)

La conferència va anar bé, gràcies! Un agraïment especial als (pocs però molt ben avinguts) assistents.

Andorra, un paradís (via ferrada)

Interessant vídeo promocional en què algú de fora (l'alpinista Cathy O'Dowd) ens ve a recordar allò que els d'aquí ja hauríem de saber, primer, i hauríem de saber explicar, després. A banda d'algunes imatges interessants de la natura andorrana, se la sent parlant en positiu del valor del paisatge andorrà i fent una passejada per la via ferrada del Roc del Quer.

El secdleto de la tlompeta (curtmetratge de Javier Fesser)

Passeu-vos-ho bé!

L'enigma de la setmana

A Saignon, poble de la Provença francesa del qual us parlava breument en el meu darrer escrit, vaig fer una foto d'una porta sobre la què algun antic resident havia deixat una nota d'acomiadament. Una nota d'agraïment al poble pels anys de felicitat que "els" havia brindat.

Cliqueu damunt la foto. Llegiu el text original. Analitzeu la signatura. Sou capaços de descobrir qui és el personatge (probablement sigui un escriptor o artista) que hi ha al darrere?

El text fa:

Mérci à Saignon de la part de notre famille pour vingt-deux ans de merveilleux moments.

T*** D***

 Qui l'encerti, l'endevina!