Avisat per un amic que en una estimadíssima esglesieta del Principat hi havia un gravat filiforme que representava una estrella de vuit puntes, ahir m'hi vaig arribar amb ganes de mirar-me tots els rocs de cada mur amb lupa. Així, no és d'estranyar que hi trobés vàries marques més en vàries roques. Les més típiques, les ratlletes verticals gairebé paral·leles, en més d'una ocasió. També vaig trobar l'estrella que m'havia indicat el meu company. També una figura d'aquelles basada en quadrats i diagonals. També una altra, no menys típica, d'una graella (alguns en diuen marelles) clàssica. Per tipologia, qualsevol d'ells podria ser medieval.A més, en un pedra tosca he trobat una figura antropomòrfica (poc clara) i un altre símbol que no sé ni desxifrar (de tan vague com és). Aquí no es tracta de gravats filiformes, com a mínim en un dels casos. El de la figura amb forma humana, el podríem discutir.
En general, no semblen gran cosa per l'ull no habituat, però per tots aquells a qui ens agrada aquesta mena d'art o simbologia, doncs no sé ben bé en quina categoria classificar-los, és un gust poder-ne trobar d'inèdits. Avui m'hi he arribat amb la bici, el llapis blanc i la càmera. En fi, aquí us penjo quatre fotos.
15 comentaris:
Molt bè, molt bè, no hi res com en plena era moderna ser un descobridor de signes antics, una sensació i uns moments de satisfacció que encara embriaguen.
Salut i .................endavant les atxes!!
Aquestes troballes no són mèrit meu. Com dic, un amic, que coneixes prou bé pel seu fotoblog (en Jordi Casamajor) em va posar sobre avís. Així, sabent que trobaràs alguna cosa, és molt fàcil tenir paciència i acabar veient el que normalment no veus...
Ara que l'emoció, és veritat, no te la treu ningú.
En fi, David, una abraçada!
D.
A Sant Andreu (prop de l'hospital) hi ha una sèrie de creus en les pedres vora la porta lateral. Com que la capella ha estat molt modificada, no sé de quan seran.
Al gran roc que hi ha al cantó de Casa de la Vall, l'Esteve Albert parlava d'unes cassoletes. Avui crec que n'he vist una, prop del roc on hi ha la bandera d'Andorra. No sé si serà la que indica Jordi Casamajor al seu bloc.
És curiós veure coses així tan a prop de les botigues d'Avinguda Meritxell. Amb l'ull més entrenat que teniu vosaltres, suposo que podreu veure alguna cosa més que jo.
Ramon
Ramon,
Moltes gràcies per la pista de Sant Andreu. M'ho aniré a mirar. La veritat és que no tinc present de memòria la sèrie de creus de què parles, però m'hi arribaré avui a donar un cop d'ull.
L'Esteve Albert parlava de cassoletes al roc de vora la Casa de la Vall? No recordo haver-ne llegit res? Ara em remiraré els llibres que en tinc. Sí, segurament la cassoleta que has vist és la mateixa de què parla Casamajor. Jo també havia estat rondant pel mateix lloc uns dies abans que Casamajor pengés el seu missatge i no vaig veure res. Hi vaig tornar l'altre dia i tampoc no vaig saber veure res... De vegades, no tens els ulls centrats! Es tracta de la zona del Tossal, que en realitat és força més àmplia del que sembla.
Sí, aquesta és una de les màgies d'Andorra. En una porta d'un carrer de Canillo pots veure un símbol antiquíssim. O en un roc d'una esglèsia en ple centre, un gravat. O pots trobar una creu gòtica en plena plaça o avinguda turística...
Gràcies pel missatge!
D.
Hola,
Si puc ja faré fotos i us les enviaré. El llibre de l'Esteve Albert on es parla de vestigis per recollir l'aigua de pluja és l'Andorra Màgica,a l pàgina 33.
Fa poc també va caure a les meves mans un fragment de la "Relació sobre la vall d'Andorra" de Fra Tomàs Junoy. Es parla de la llegenda de la petjada de Carlemany vora el Pont Pla i d'un possible menhir al camí que duia a la Massana. Si aquesta nit tinc temps t'enviaré el fragment exacte.
Ramon
Lo de l'Albert ja ho tinc. Merci!
Lo de Fra Junoy ho tinc però no em sona haver-ho llegit. De totes maneres, penso que conec la llegenda lligada a la petjada (o cadira, depenent de la versió) de Carlemany.
Quant al menhir, segur que es tracta del que hi havia a la Serra de l'Honor, a la vora del camí ral.
Sense voler desmerèixer la feina d'Esteve Albert en molts d'altres aspectes, l'ascripció a la suposada cultura lígur de qualsevol canal o graó llauradts a la pedra, em sembla una mica infundada.
No dic, és clar, que a Andorra no s'hagi treballat la pedra. Dic que podrien haver-la treballat des de cultures força "primitives" (no dic prehistòriques, però sí molt reculades en el temps), passant per grups influenciats pels romans, gent d'èpoques medievals i potsmedievals, fins a èpoques força modernes.
Qui diu que les canals del Pui d'Andorra la Vella de què parla Albert no s'haguessin pogut fer als segles XVII o XVII? Què ho hauria impedit?
Què se'n sap del menhir de la serra de l'honor? Algú em va dir que el propietari del terreny se'l va endur a casa. També em van dir (això des de patrimoni) que el menhir (o el que fos) de la Cortinada encara es pot veure en un xalet particular.
Et transcric el passatge de Fra Tomàs Junoy:
Pero lo que es de advertir que mes amún del pon pla a la dreta del riu hi ha a poca distancia una del altre dos pedras solas com dos piramides artificials. Y encara es mes notable en la creu de ferro un poc mes amunt de la sabata a la esquerra del cami, y riu; pun de la divisió dels termes de Andorra y Massana hi ha una pedra disforme sola, y separada del resto de la montanya que presenta una Ossa grandiosa asentada tenin sos petits entre las garras ab la boca obertacon si artificalmen a lo grotesc si agues posat"
Això hauria d'estar abans del Pont de Sant Antoni, no?
Una abraçada,
Ramon
Hosti, Ramon, vas de cara a la barraca, oi?
Si vols que especulem sobre menhirs desapareguts, envia'm un "sí" a galvezcasellas@gmail.com.
Pel que fa a Junoy, veig que jo havia suposat malament. No sembla que parli del menhir de la Serra de l'Honor en absolut... I què són aquestes dues "pedras solas com dos piramides artificials"? Aquest fragment que m'envies és boníssim i jo l'havia obviat. S'ha de llegir els clàssics! Ara, tornant a la trenca entre La Massana i Andorra, no sabia res d'una pedra amb una ossa gravada... Això és MOOOOOLT interessant!
Pel que fa al menhir de la Serra de l'Honor, dir que l'he investigat un pèl i no he aconseguit gran cosa. Hi ha la foto que es reproduïeix al catàleg aquell de la Filatèlia Forma. Pertany a una sèrie de l'editor Py-Oliver. És la mateixa reproduïda als "Papers de recerca històrica", núm. 4. Passejant per la zona vaig veure, a tocar del camí ral (?), un roc que podria haver estat un petit menhir o monòlit caigut, però que penso que no coincideix al amb el de la foto. També pot ser que el roc simplement tingui una forma curiosa que desperta la meva imaginació i no sigui res més. La segona possibilitat és la més probable. De tot això en parlo en un article sobre megalitisme a Andorra que sortirà publicat al proper "Papers de recerca històrica".
L'article, però, és només una pinzellada MOLT superficial. Per una altra banda, estic perpetrant un estudi més relaxat i ambiciós on puc citar a gust, especular, parlar a fons de llegendes i toponímia, etc. No sé si el podré avançar gaire els propers mesos, doncs gairebé no disposo de temps per posar-m'hi, però és un projecte interessant que m'agradaria anar tirant endavant amb els anys.
Una abraçada i gràcies per la citació de Fra Junoy.
D.
Hola,
En primer lloc, trobo molt interessants aquestes recerques que fas sobre gravats, menhirs, etc. A mi m'interessa tot el que fa referència a la història d'Andorra, sobretot des de la prehistòria fins el període romà i el tombant del segle XIX.
Així que estaré encantat de poder saber-ne una mica més.
Espero que puguis emprendre la recerca de què parlaves, tot i que a Andorra és una mica difícil. Jo vaig fer un estudi sobre Andorra (que espero poder publicar algun dia) i he intentat fer una mica de recerca sobre el tema, però no he trobat gaire suport en les institucions. I fer-ho com a hobby vol molt temps. Però bé, poc a poc vaig avançant.
El passatge de Fra Tomàs Junoy el vaig trobar en un llibre de l'Antoni Morell sobre la Massana (Notícia de la Massana). Si estés prop del Camí Ral no en deu quedar gaire cosa, ja que del Pont Pla al pont de Sant Antoni ha desaparegut. Que jo conegui, només queda el petit tram que passa per sota els túnels, a partir de la capella de Sant Antoni.
Una abraçada,
Ramon
Bones, si et sembla bé seguir publicant les nostres converses al blog, jo no hi veig cap pega. És només si hem de parlar de detalls sobre la situació de certs elements que em sembla millor fer-ho de manera discreta. Aquests comentaris que m'envies ara, per exemple, els publicaré si me'n dones permís ja que penso que poden ser interessants per d'altra gent.
Gràcies pels ànims. Si hi ha res concret que et pugui interessar, demana. Ja et dic que aviat publico una ampliació d'una sèrie (tres articles) sobre megalitime a Andorra. No hi ha res d'extraordinari en el text; és només una manera de començar a parlar-ne des d'un punt de vista no massa tècnic.
La recerca ja la tinc engegada, però sé que serà molt lenta. Cal acumular dades, cal llegir molt, cal fer recerca de camp... No sé tampoc fins a quin punt serà fàcil trobar o reseguir segons què. La feina d'arxius sol ser molt lenta i no sempre dóna fruits. Tampoc no estic segur de què és el que realment se sap en temes detallats sobre megalitisme donada la manca de publicacions oficials sobre el tema. Jo no sé que hi hagi cap treball editat sobre el tema per part de Patrimoni, com a mínim. I tu? Exactament què has investigat en el teu llibre? Vull dir, quin període o manifestació concreta?
No sé exactament quins trams de l'antic camí ral queden intactes. Sé que vaig passejar entre la Massana i Anyòs per un camí que voreja uns camps justament a la zona de la Serra de l'Honor... Res més no sé.
Una abraçada molt forta!
Hola,
Em sembla bé que publiquis els comentaris al blog. [...]
El tram que jo conec de camí ral està just després de la capella de Sant Antoni. Queda just sota els túnels i per arribar-hi s'ha d'atravessar un tros de tartera. És una mica perillós, però val la pena veure-ho perquè hi ha algun tram que està excavat a la roca. Seguin el camí es pot atravessar el riu i anar al repla on els treballadors que van fer el primer tunel hi tenien les barraques.
Les poques referències que tinc sobre megalitisme provenen de la teva pàgina i la del Jordi Casamajor. A part del que puguin dir textos com els de Tomàs Junoy o Esteve Albert. Estaria bé que poguessis fer la teva recerca, encara que no estés del tot complerta, ja que seria un primer pas que podria animar a d'altres a continuar i completar aquesta primera investigació.
L'objecte de la meva investigació no és històric sino que té a veure amb les relacions internacionals. Penso que Andorra té una sèrie de característiques que el farien ideal com a facilitador en conflictes internacionals. I més tenint en compte que per a alguns conflictes com el del Caixmir s'ha proposat un model similar al Copríncipat (que s'ha batejat com a model Andorra).
Una forta abraçada,
Ramon
En aquesta zona entre Sant Antoni, Sant Cristòfor d'Anyòs i la Serra de l'Honor hi ha vàries llegendes i vestigis interessants.
Hi ha com a mínim dues traces diferents de llengendes carolíngies; la llegenda aquella del pas del diable i la consegüent erecció de l'església de Sant Antoni; i el record fotogràfic del menhir de què parlàvem. Ara, al damunt, gràcies al que tu expliques, tenim més objectes a traçar, sobretot la pedra amb l'ossa gravada. Això és excel·lent!
D.
A veure si hi ha sort. Si vols, un dia ja t'acompanyaré al tros de camí ral que hi ha sota els túnels.
Ramon
Nois, espectacular conversa!!!! Compteu amb mi en cas que decidiu fer la sortida, si la feina i les responsabilitats familiars m'ho permeten m'hi apuntaré.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada