Primer, el text, tal com raja:
"Tornarem a alçar la vista per mirar el cel. Recularem per orientar-nos i observar si “vénen tres núvols grans: / un de trons, / un de llamps / i un de mals espants.” Ens tornarem a encomanar a Santa Bàrbara pel que pugui passar. Escrutarem l’horitzó, el cel, el vol dels ocells per saber què ens ha de proposar l’avenir. Reconsiderarem l’amistat i l’amor: vers les persones, les bèsties, els elements naturals, la terra. Entendrem que hi ha un cor que batega dins del roc, a la mena de ferro. Notarem que hi ha una explosió latent, en expansió contínua també en tot allò aparentment fred. Ens abraçarem i trencarem tots els gels i les gebrades i els glaços. Ens desfarem de la crosta i anirem al moll de l’ós, al mos de l’ull, a allò que cal que la vista devori un altre cop, mil vegades. Sabrem que som el resultat d’aquesta iteració canviant. Aturarem els cotxes a les rotondes. Comprendrem la integració antiga entre l’home i la natura i la cabal angulós però suficient que el paisatge ens segueix prestant. Obrirem les caixes d’eines i recuperarem els malls i els pics més rovellats. Els elevarem al cel i fabricarem núvols nous plens de noves prometences. Revisarem les columnes que ens sostenen des de dins, des de l’arrel. Aixecarem la vista un altre cop i demanarem explicacions. Tornarem a asseure’ns al pedrís, vora la font, a la plaça. Enraonarem. Falcarem el paisatge, el país, amb enormes senyals immòbils, amb estàtues i fotografies plenes d’emoció. Ens falcarem els uns als altres amb aquests símbols que compartim. Serem modestos gràcies a la mirada dels savis, dels artistes i dels avantpassats. Ens farem petits, una taca al cel de la fotografia de la vida, per tornar a ser grans."
Ara, algun detall més. El dossier central de la revista contenia:
(1) Una portada: poema de Joan Margarit i foto de Manel Gibert (d'una obra de Miquel Àngel Planas).
(2) Un text introductori al tema de l'escultura pública de Pilar Parcerisas que incloïa una foto de cadascun dels sis fotògrafs següents: Ricard Lobo, Fiona Morrison, Àlex Tena, Carles Esteve, Jaume Riba i Montserrat Altimiras.
(3) Sis subseccions amb un text (de Robert Pastor, Roser Porta, Txema Díaz Torrent, Andrés Luengo, David Gálvez i Quim Torredà) i tres fotos de cadascun dels fotògrafs mencionats d'obres de: Philip Lavail / Àngel Calvente, Alberto Carneiro, Sergi Mas, Roger Mas, Jordi Casamajor, Joan Brossa, Dennis Oppenheim, Jorge Dubona, Fernando de Blasi, Nerea Aixàs, Mercè Ciàurriz, Josep Viladomat, Carlos Cruz-Díez, Antonio Tenreiro, Erik Dietman, Judit Gaset, Jaume Plensa, Mario Stacciolia, Andreu Alfaro, Paul Van Hoeydonck, Rachid Khimoune, Manuel Cusachs, Joan Canal i Emili Armengol.
Aquí sota us enganxo, com a exemple, la subsecció corresponent al text que vaig escriure per les imatges de Carles Esteve (escultures de Jordi Casamajor, Manuel Cusachs, Joan Canal i Emili Armengol).
(4) A més, la portada del número 5 incloïa una foto de Manel Gibert d'una obra de Samuel Salcedo.
En total, doncs, vint-i-set escultors, set fotògrafs i set escriptors per bastir un dossier central que semblava "de factura senzilla".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada