Pareu atenció. Primer llegiu i gaudiu, com qui s'escola. Després, però, feu marxa enrere i degusteu altre cop el lèxic (areny, penyalar, congriar, escomeses, clos, acaronar, aguait), la manera d'endreçar mots (i em faig areny, mirall de l'ombra de l'ahir, cor dejú, on l'urc se'm desaferra). El poema pertany al llibre Sal oberta (Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1982). Admireu-vos de la perfecció de les rimes, homes i dones del cap dret!
Mai cap amant no ha gosat arribar
al lloc extrem des d'on tu m'acarones.
De dins enfora, amor, sento les ones
i em faig areny i duna i penyalar.
Sorra i record de demà, mans enceses
pel risc, mirall de l'ombra de l'ahir
que et congrià i et feu hoste de mi,
jo visc en tu, en les teves escomeses.
Tu vius en mi i et mous pel clos comú
-aigua a l'aguait de les veus de la terra
que esborra amb sal el rastre de la guerra-
¿Sents el llevant com tempta, cor dejú,
els molls remots on l'urc se'm desaferra?
Creixent en tu, la mar i jo som u.
6 comentaris:
Quina passada! quina bestialitat!
Em deixes que te'l robi i me'l poso al blog) amb foto inclosa?
Naturalment diré que l'he extret d'aquí on rau el pensament d'un home especialment sensible a la bellesa dels mots.
Gràcies per aquesta meravella!
I tant! Això és un lloc públic. Jo n'estic encantat que a tu t'interessi el que proposo, que gairebé mai és meu.
Per cert, seguint el teu consell, crec que vaig penjat algun "text pòstum" més. Els vas veure? Et van interessar?
David, no els he vist aquests nous 'texts pòstums' On els vas penjar?
Sí que m'interessen, m'interessen molt.
Demà torno, a veure si tinc la resposta.
Un petonàs!
Escriu "textos pòstums" a la caixa de cerca del blog i (a més d'aquell primer escrit que ja vas llegir) hauries de trobar-ne dos més...
verament, gran poema
Així ho faré, a la taula de cerca.
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada