Ahir a la nit, quan preteníem tornar d'Ós de Civís a casa força tard (passada l'una de la matinada), ens vàrem trobar tot just a la sortida del poble amb un dispositiu bestial de llums blaus, forces de seguretat, cossos especials, etc. Va ser un encontre que, per inesperat, ens va situar de cop en ple episodi de
La dimensió desconeguda.
De seguit vàrem intuir que, donat el desplegament, el que passava era gros i que la intervenció dels cossos d'emergències era vital per resoldre el que fos de manera positiva. Per què? Perquè no ens feien ni cas. Ens vàrem aturar darrere d'una ambulància que ens impedia el pas. Ningú no va atansar-se a dir-nos res: ni que parèssim motors, ni que tirèssim. Vol dir que el que estaven fent era vital.
Vam veure un quad en un veral. No semblava que hagués topat amb un altre vehicle. La gent dels cossos especials mirava amb lots, frontals, els llums de vehicles, etc. a la zona del riu. Com he explicat en un post previ, els rius baixen molt forts aquests dies. Especialment ahir, que va apretar sense treva. Si la persona que buscaven era el conductor del quad i havia caigut al riu, ho tenia molt magre. Més avall d'Ós el riu baixa engorjat.
La gent dels cossos de rescat tampoc no ho tenien fàcil: fosc i negre, plovent, en una zona d'engorjats, amb el riu francament mogut i crescut...
Em va alegrar molt, malgrat la sorpresa inicial, que la policia, els bombers i els serveis sanitaris que vàrem veure allí en el primer moment fossin andorrans. En teoria, en un món burocràticament intolerant i on les fronteres administratives solen pesar més que les persones, això no hagués estat possible. En aquest món de normes "no hauria de ser" que policia andorrana treballi d'uniforme en territori estranger. És bo comprovar que encara es poden fer excepcions quan hi ha la vida d'una persona en joc. La meva enhorabona malgrat el desenllaç final (me n'acabo d'assabentar a través de l'Agència Catalana de Notícies):
Ós de Civís (Alt Urgell). La víctima mortal de l'accident de quad d'aquest dissabte a la mitjanit era un jove de 27 anys i nacionalitat britànica, Andrew W. L'accident ha tingut lloc quan el quad que conduïa ha sortit de la carretera i ha caigut per un barranc fins un riu afluent del Valira. El conductor ha estat arrossegat pel corrent i ha resultat mort. S'ha muntat un dispositiu de rescat que ha permès finalment, prop de dos quarts de tres de la matinada, localitzar-lo a uns 500 metres del punt de l'accident. Donada la proximitat amb l'estat andorrà, en el rescat hi ha participat Bombers andorrans i agents de la Unitat de Muntanya de Mossos.
Un accident és un accident. Queda clar que ningú no busca tenir-ne. Amb tot, no era una bona nit (plovia a bots i barrals i hi havia boira) per anar en quad per una carretera tan complicada com és la que mena d'Aixovall a Ós de Civís. I més si vens de fora i en desconeixes el traçat i els perills.
Afegitó del 26 de maig: en un diari andorrà expliquen que els nois (l'accidentat i alguns companys) tornaven de sopar a Ós i es dirigien a "un càmping". No voldira pensar malament. No voldria extraure conclusions precipitades. La mort del noi és una assumpte prou seriós com per permetre'm massa especulacions. Amb tot, el cap no pot evitar sumar els conceptes "sopar" i "beure". Com dic, potser no fóra el cas i es tractava de gent responsable, abstemis (com a mínim quan havien de conduir), prudents, etc. Hom no pot evitar pensar en el cóctel: un pèl massa de velocitat, un pèl menys de temps de reacció de l'habitual, una carretera difícil i molla, la pluja que encara queia, un revolt complicat, visibilitat limitada (de nit, plovent, amb el casc),... Massa condicionants potencials negatius. Ara que..., potser no. Potser tan sols va ser un desafortunat accident i prou. El que sé del cert és que el grup de gent que anava en quads no s'estava en cap càmping, com deia la premsa. Estaven aturats en una de les zones d'esbarjo (coneguts popularment com els merenderos) que hi ha pujant a mà dreta. Ja sabeu: allí on hi ha les graelles, els bancs de pedra i les taules amb superfície de llosa. Dues camionetes, un munt de quads, uns tendals més aviat precaris. Mal lloc i mala nit.
L'amic Casamajor em va retreure la mala definició d'alguna de les fotos que vaig fer dels gravats de tota mena trobats sobre pedres d'una església d'Andorra. M'ho va retreure amb tota la raó. Passa que no sempre puc fer les fotos amb el temps, la definició i la llum que jo voldria. Principalment perquè el detall i la precisió que volen alguns gravats filiformes és bestial. També perquè no disposo d'una càmera suficientment bona. Penseu que molts d'aquests gravadets són pràcticament il·legibles in situ, diríem que gairebé invisible a l'ull no ensinistrat. Si hi hagués interès per part de les autoritats que s'encarreguen del patrimoni cultural, suposo que podrien fer-ne calcs on es revelarien els traços amb tot detall. Jo no m'he permès mai fer tal cosa, per prudència. No voldria que ratlletes (sobretot en el cas d'alguns escrits o signatures) tan fines que es poden esborrar amb el dit es poguessin malmetre.
