Avui al matí començava a celebrar el meu aniversari a les 7 i poc mirant la tele amb els dos petits. SuperRTL, canal per a la canalla. En una pausa publicitària l'abella Maia o Maya i el seu amic Billy fan propaganda d'una beguda que figura que és köstlich ('bona, rica'). Repeteixo d'esma l'eslògan escatològic que la Nicole (mare de les criatures i soferta costella del menda) pronuncia cada cop que apareix en escena la Maia: "Die Biene Maja, se tira un pedo y se desmaya". No hi fa res els anys que passin ni les vegades que s'hagi repetit la broma: és inevitable. Recordo altres casos similars. Només un exemple: si dieu lentejas davant d'un grupet de gent us serà impossible no sentir el clixé-boomerang "si no las quieres, las dejas". Però, tornant als nens... Dic això de "Die Biene Maja (Biene = abella) se tira un pedo y se desmaya" i el Nahum (5 anys) em comenta "és un ratolí, papa". Jo, encara entre les bromes i lleganyes matinals, el corregeixo: "no, no és un ratolí, és una abella". I llavors aterro. Un rodolí! Die Biene Maja/ desmaya. Ro-do-lí. En fi, després d'això ja podem engegar el dia...
1 comentari:
Per molts anys, David!
Ostres, els nens!, són una font inesgotable d'etimologies populars. Creem les paraules a partir dels referents que tenim.
Conec gent gran que del vídeo en diu "vidrio", potser perquè sempre és dins d'algun moble amb portes de vidre o vés a saber per què!
Ja en podríem fer un recull d'aquestes simpàtiques associacions d'idees. :-)
Que passis un bon dia!
Publica un comentari a l'entrada