Cigonya i teulat

Ahir, al teulat d'una casa de la vora, una cigonya va parar un momentet a descansar. Fosquejava. La Stephi, la meva cunyada, va comentar que en alemany cigonya es deia Storch. La Stephi i el meu fill Nahum se la miraven i parlaven sobre aquella història que les cigonyes duien els nadons de no se sap on. Penso que és un mite que forma part de l'imaginari del Nahum no perquè ningú mai li n'hagi parlat, sinó via dibuixos animats antiquats del tipus Dumbo i Bugs Bunny.Vaig tenir el temps just de trobar la càmera i sortir al balcó a fer la foto de rigor. Era a punt d'escapçar el vol. Avui m'he mirat alguns diccionaris perquè sempre m'han intrigat les diferents maneres que hi ha a Europa de designar aquest ocell.

En anglès és stork. En anglès antic era storc. Sembla que es podria relacionar amb stear ('rígid, fort'). En pangermànic (una paraulota que usen els filòlegs quan s'avorreixen) es proposa una suposada forma *sturkaz (compareu-la amb l'antic noruec storkr, l'holandès medieval storc o el ja citat alemany Storch).

No se sap si la idea que hi ha darrere del nom de l'ocell stork és una referència a la seva postura rígida.

Hi ha també qui l'ha connectada amb la paraula grega torgos, que vol dir 'voltor'.

El mot rus sterch, el lituà starkus, l'albanès sterkjok i tants d'altres en tantes d'altres llengües europees són préstecs germànics.

La llegenda que els nadons eren duts per cigonyes té el seu origen en les rondalles alemanyes i holandeses per a canalla, arran de la noció que era un bon averany que les cigonyes niessin sobre el teulat d'una casa en concret i el fet que aquesta bona sort solia materialitzar-se per aquella família en la forma d'un nadó.