El meu estimat fill Nahum em preguntà l'altre dia si l'Antonio Rivaldi i el Richard Esclaus van existir de veritat. Passades les primeres dècimes de segon d'estupefacció, dedueixo que el tal Rivaldi és algun jugador de futbol que desconec i li responc que segurament sí que han existit. Per què m'ho demanes?, li dic. Perquè la Montse [profe de música], contesta amb posat de savi, ens els ha ensenyat: un tocava la guitarra i l'altre la trompeta.
Només llavors, retroactivament, m'adono del què: Antonio Vivaldi i Richard Strauss!
2 comentaris:
Boníssims! A un amic meu que li agraden aquests jocs antroponímics segur que li farà gràcia quan li recordi l'Antonio Rivaldi.
He, he... que el Rivaldi no es deia Antonio. :-)
Publica un comentari a l'entrada