Noves companyes

Direu que sóc un tio superficial, però m'és igual. Això és un blog personal i no puc fer veure que fa uns dies no va començar una nova època. I és que acabo d'estrenar noves sabatilles de córrer. Sí, pel qui corre esporàdicament les sabatilles poden ser poc més que un element decoratiu. Ara bé, pels qui com jo potser ens calcem les sabatilles dos, tres o --si tot va excepcionalment bé-- quatre vegades per setmana, entendreu que el que duem posat als peus és essencial. Hi ha tota una sèrie d'històries relacionades amb el material esportiu que qui més qui menys coneix i sap que ha de respectar. En tots els esports, per més insignificants o senzills que puguin semblar, hi ha un munt de petiteses que marquen les diferències. Diferències entre simples aficionats, experts i professionals. Diferències entre anar a patir ridículament per coses evitables i poder oblidar-te de certs incidents.

Doncs bé, ja fa molt de temps que em calia nou calçat. Recordo que les darreres sabatilles realment bones que em vaig comprar van arribar en grup: dos parells. Era quan em començava a preparar per la meva primera --i fins ara, única-- marató. Dos parells d'Asics: unes Trabucco per córrer en pista de terra, grava, etc. i una de les moltes versions de les DS-Trainer per córrer més lleugeret, en sessions ràpides, sèries, cinta... (I em penso que abans encara n'havia tingut unes altres d'Asics, unes Kayano no-sé-què.)

En fi, tant les unes com les altres em van donar molt bon resultat. Em van servir per preparar-me i per córrer la marató de Barcelona el 2006. Per cert que a Barcelona vaig usar les Trabucco, molt més pesades però també molt més estables. Total, com que no havia de fer cap marca, ja m'anava bé no lesionar-me.

La veritat és que des de llavors he corregut molt menys que no pas he anat amb bicicleta. De totes maneres, com dic, ja tocava canviar. Ara fa una mica més d'un any vaig fer un intent: vaig comprar dos parells d'Adidas perquè vaig entrar en una botiga de saldos i les vaig trobar a meitat de preu. Unes --les teòricament més lleugeres-- me les vaig poder posar com a màxim dues vegades i les vaig haver de regalar: m'anaven massa justes i no hi sabia córrer. Les altres les tinc com a sabatilla per dur a l'hivern, però tampoc no em van gens bé per córrer... Conclusió: millor comprar material contrastat i marques conegudes.

Per això ara he tornat amb les Asics. Ja he sortit dos dies per terres alemanyes. Abans-d'ahir em vaig fotre un bon tute --feia més d'una setmana que no corria i els sopars acumulats darrerament començaven a pesar: 42 minuts de cursa en pista de terra pel mig del bosc costa amunt en progressió i un retorn tranquil·let costa avall. Temps total de rodatge: 1 hora i 20 minuts aprox. Calculo un recorregut d'entre 15 i 16 quilòmetres. Durant la sortida les sabates no em van fer mal i les sensacions van ser bones per una estrena. Feia una mica de fred, però anava ben abillat i no vaig patir. Les temperatures diürnes ronden els 3 o 4 graus. Només quan apreta el vent del nord tens realment sensació de fred. El dia després, ço és ahir, els peus no se m'havien ressentit ni tenia cap ampolla ni llaga.

Avui he tornat a sortir per fer un rodatge suau. Encara em feien mal els quàdriceps anteriors de tanta pujada sostinguda del darrer dia. La puta edat i el sedentarisme que s'acumula. 40 hores d'oficina a la setmana són moltes hores... Només he rodat una horeta tranquil·la, amb algun canvi de ritme i uns quants minuts mantinguts a ritme més alt. Les bones sensacions s'han repetit, així que penso que ja hem superat la fase de festeig. Podem considerar que les noves sabatilles i el menda ja som parella de fet. A veure si demà poguéssim vèncer la mandra i aconseguíssim tornar a escapar-nos una altra estoneta...