Diumenge de Rams a Sant Julià. Ens mudem una mica. Prenem els rams de llorer que els avis ens havien tallat feia un parell de dies. Ens trobem a la Plaça Major amb una de mes germanes (que és la padrina de la Laura), la seva família i uns amics. Beneïm palmes i palmons. No entrem a missa. Ens n'anem a la Plaça de la Germandat i ho celebrem de manera més pagana: quatre fantes, gintonics, claretes. Els nens corren una estona per la plaça. Els grans la fem petar. Així ho fem cada d'any. I cada cop ens diem que hauríem de quedar periòdicament per fer l'aperitiu sense esperar altre cop tot un any. Paraules que s'emporta el vent.Una curiositat. Diumenge de Rams. Se sap que és un dia en què la gent surt al carrer i (després de l'acte més o menys religiós o més o menys tradicional) busca un local o terrassa on prendre alguna cosa i fer el vermut. Fins aquí, tot bé. Doncs resulta que cada any, indefectiblement, el matí del Diumenge de Rams costa trobar llocs a Sant Julià on t'atenguin amb certa normalitat. Al Bar del Centre, per exemple, només hi ha una cambrera de guàrdia (com l'any passat). En situacions normals ja no es tracta d'una persona especialment desperta. Imagineu-vos-la sota la pressió d'haver d'atendre totes les taules de cop: interiors i exteriors. Ha de prendre nota, preparar, servir, cobrar. I tot ràpid, correctament, amb saber fer, en pocs minuts... perquè ja se sap que la clientela és molt exigent i arriba a tongades. On és la visió comercial en aquesta punyetera parròquia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada