Ahir, dia 14, era el 15è aniversari de l'aprovació de la Constitució andorrana. Per celebrar-ho, el Govern (a banda d'altres actes més protocol·laris) va tenir un molt bon acudit: facilitar a la minoria que vàrem optar per quedar-nos a Andorra entrada gratuïta al Circ Raluy. Moltes famílies vàrem aprofitar l'avinentesa. Tot i que jo no sóc un gran aficionat al circ, els darrers anys m'he hagut d'acostumar a tolerar-lo i, en ocasions, fins i tot m'hi he reconciliat.Malgrat el dia de festa i la gratuïtat, les entrades no es van esgotar.
Ahir va ser un d'aquests dies de teòrica reconciliació. Un circ casolà, amb carruatges i vagons d'aspecte retro, uns artistes simpàtics i polivalents. El circ s'anunciava amb el subtítol "Dancing Circus". I, bàsicament, va complir amb l'advertiment: va haver-hi balls de tota mena. Claqué i equilibris, balls de saló, cabaretero (tres parelles artístiques diferents). Intermedis i transicions a càrrec de tres nenes maques (sobretot una) que eren el cos de ball oficial. A més dels balls vàrem poder veure una amazona damunt d'un cavall blanc, un trapezista bigotut, pallassos (en més d'una ocasió), homes forçuts,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada