Dissabte, 22 de març, tarda
Per fi aconsegueixo coincidir amb l'amic Marc Pimienta. Fa dies que volem trobar-nos per a fer una passejadeta i xerrar una estona. El Marc m'explica les darreres sortides que ha fet en bici o a la muntanya a caminar.
També em parla d'un projecte que està duent a terme al centre on treballem. Creu que m'hi podré afegir si m'interessa.
Parlem igualment de la Sophie, la parella del Marc, i dels seus darrers èxits esportius. Ella i la seva companya de competició a la Copa del Món d'Esquí de Muntanya (per parelles) han acabat segones! Segones de la darrera cursa, però també segones del global de la competició. Després s'estranyen que adjectivi la Sophie de brillant! (Felicitats, Sophie! Felicitats, Izaskum!) Com sempre que parlo amb el Marc de rendiment esportiu en l'alta competició, m'adono que aquesta mena d'esportistes mai no estan satisfets del tot. La segona plaça és fantàstica, i ho saben, però sempre tenen un bagul ple d'autocrítiques. No és que pensessin que podien haver acabat en primera plaça, però sí que hi havia coses que podien haver fet millor.
En fi: passegem, parlem, observem.
Sortim d'Aixovall, pugem pel camí que va al cap de munt de la via ferrada del Tossal Gran, seguim pel camí que duu a la Margineda, ens desviem amunt a esquerra pel camí que mena a la Borda de Cal Guineu i d'allí a una cova que hi ha a propet. Hi entrem i ens ho mirem tot. Jo m'enfilo perimer i m'arrossego després ramal endins (l'altra vegada que hi vaig ser, no vaig fer-ho).
Insculpides en un roc, trobo una cassoleta i una altra incisió. No penso que siguin prehistòriques. Més aviat semblen llocs on fixar-hi troncs per barrar el pas del bestiar que es devia guardar en aquest lloc (potser encara avui).
Tirem cap a la zona de la Margineda per una camí a mitja alçada, tallem una tartera, anem a donar un cop d'ull a un gran bloc petri, tornem enrere. Descendim cap al fons de la vall, trobem el camí que ens retornarà a Aixovall. Estem tancant el bucle. Ens mirem un teòric forn de calç. Passem a la vora del jaciment de la Balma de la Margineda.
Fem cap a Aixovall quan ja fosqueja. Cerveseta i olives al Peralba. Tot un gust, tenir amics com el Marc.
Per fi aconsegueixo coincidir amb l'amic Marc Pimienta. Fa dies que volem trobar-nos per a fer una passejadeta i xerrar una estona. El Marc m'explica les darreres sortides que ha fet en bici o a la muntanya a caminar.
També em parla d'un projecte que està duent a terme al centre on treballem. Creu que m'hi podré afegir si m'interessa.
Parlem igualment de la Sophie, la parella del Marc, i dels seus darrers èxits esportius. Ella i la seva companya de competició a la Copa del Món d'Esquí de Muntanya (per parelles) han acabat segones! Segones de la darrera cursa, però també segones del global de la competició. Després s'estranyen que adjectivi la Sophie de brillant! (Felicitats, Sophie! Felicitats, Izaskum!) Com sempre que parlo amb el Marc de rendiment esportiu en l'alta competició, m'adono que aquesta mena d'esportistes mai no estan satisfets del tot. La segona plaça és fantàstica, i ho saben, però sempre tenen un bagul ple d'autocrítiques. No és que pensessin que podien haver acabat en primera plaça, però sí que hi havia coses que podien haver fet millor.
En fi: passegem, parlem, observem.
Sortim d'Aixovall, pugem pel camí que va al cap de munt de la via ferrada del Tossal Gran, seguim pel camí que duu a la Margineda, ens desviem amunt a esquerra pel camí que mena a la Borda de Cal Guineu i d'allí a una cova que hi ha a propet. Hi entrem i ens ho mirem tot. Jo m'enfilo perimer i m'arrossego després ramal endins (l'altra vegada que hi vaig ser, no vaig fer-ho).
Insculpides en un roc, trobo una cassoleta i una altra incisió. No penso que siguin prehistòriques. Més aviat semblen llocs on fixar-hi troncs per barrar el pas del bestiar que es devia guardar en aquest lloc (potser encara avui).
Tirem cap a la zona de la Margineda per una camí a mitja alçada, tallem una tartera, anem a donar un cop d'ull a un gran bloc petri, tornem enrere. Descendim cap al fons de la vall, trobem el camí que ens retornarà a Aixovall. Estem tancant el bucle. Ens mirem un teòric forn de calç. Passem a la vora del jaciment de la Balma de la Margineda.
Fem cap a Aixovall quan ja fosqueja. Cerveseta i olives al Peralba. Tot un gust, tenir amics com el Marc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada