Passejada per Coll Jovell i Bordes de la Peguera

28 de març

Tenia pendent de fer-ho. Vaig pujar a Coll Jovell a veure si trobava res per entre les penyes que hi ha a la zona. No tenia massa esperances.

En primer lloc perquè mai he sentit dir que ningú conegui de la presència de cabanes de moro ni gravats a la zona. De fet, això de trobar una cabana de moro encara d'empeus a Andorra ja fa temps que ho he descartat. Un gravat rupestre, en canvi, sé que sí que és possible (dificilíssim, és cert, però no impossible).

En segon lloc, veia difícil de trobar res per la tipologia de la majoria de penyes i roques que es poden trobar diseminades per la zona del Coll Jovell.

En tercer lloc, bona part del terreny encara estava coberta de neu.

Vaja, que era pitjor que buscar una agulla en un paller. Es va imposar la lògica i no vaig fer cap troballa. Bé sí, en vaig fer moltes, però de les menudes, les de sempre (que malgrat tot sovint oblidem): molsa, neu, penyes, paisatges, la fressa dels ocells, el soroll d'un riu que ascendeix del fons d'una vall, equilibris impossibles de pedres a les pardines de la zona, soques seques que semblen escultures, l'aire a la cara, el sol a l'esquena, les branques fent-me malbé la geca, unes quantes relliscades i peus molls (anar mal calçat a la muntanya es paga),...

Per tot això, va valer la pena passar un parell d'hores a la muntanya. Sobretot essent com era divendres i després d'haver impartit quatre hores gairebé seguides de classe (què malament que sona això d'impartir). Fer un volt és una manera excel·lent de desconnectar del dia a dia laboral, de la feina encara pendent. Una bona manera de marcar la línia que hauria de separar el treball del lleure. Així, estava força relaxat quan a les cinc vaig tornar al fons de la vall a buscar els nens que arribaven en clípol d'escola.