Trobada de joves esquiadors al Tarter

Avui s’ha celebrat a les pistes del Tarter una trobada de pre-pollets. 265 dels nens prèviament inscrits hi han fet acte de presència. Jo i el meu fill Nahum, de cinc anys, hem assistit a la trobada. Ha estat molt agradable: bona neu caiguda fa uns dies i un dia esplèndid, per començar. He tingut l’ocasió de veure com esquia el Nahum amb el seu grup i els seus monitors. He pogut fer un parell de baixades amb ell. Una, l’última baixada del dia, des de la part de dalt de del Tarter fins a peu d’aparcament, ha estat un plaer dels grossos: hem baixat junts, pare i fill, gaudint de la neu i de la velocitat. És increïble com ha avançat el Nahum en les poques jornades que ha anat a esquiar amb el club (Esquí Club d’Andorra). Una part de la festa d’avui consistia en una mena de cursa en paral·lel entre parelles de pares i fills. Curiosament, el 100% dels nens han guanyat. A mi no m’ha fet falta fer veure que perdia. En una de les primeres corbes, en mirar de reduir la velocitat he ensopegat i m’he fotut un parpal digne d’un d’aquells programes de vídeos d’accidents. Un paio disfressat de Tigger (l’amic de Winnie the Pooh) m’ha animat a continuar. És sabut que de vegades això de ser pare té la seva cara fosca. Cal explicar que corríem en una pista coneguda com Club Disney. La resta és història, que deia l’altre. Hi ha hagut bosses d’obsequis pels nens, coca amb xocolata i sortejos. També pares impacients i mal educats, com a tot arreu. En fi, un bon dia de festa i unes hores molt maques amb el Nahum. A més, per acabar-ho d’adobar (en positiu) avui al vespre tornava a nevar. A Sant Julià (circa 900 metres sobre el nivell del mar) els carrers només eren molls, però a Juverri (1100 a 1200 m.) la nevada estava prenent. Collonut!