Passejada per Soldeu i Vall d'Incles

Passejada del 13 de març

La cosa va així. Dia de festa. Em llevo a les set. Faig esmorzars. Preparo el que toca. Duc el Nahum a pistes. Hi som a primera hora: les 9:00 en punt. Ell es queda amb els monitors i companys del club. Jo, si en tinc ganes, esquio. Els darrers dies, com avui, faig quatre o cinc baixades integrals a tota bufa i abans de les 11 ja sóc altre cop al cotxe canviant-me de roba i calçat. Llavors sol donar-se el cafè, la lectura de la premsa (com a mínim un diari local complet) i l'entrepà de truita.

Avui, després del cafè (he estat més auster que d'habitud) he passejat per Soldeu. He buscat cases velles, esglèsies, portes de corts o pallers. Gairebé no hi queda res. El panorama, en canvi, és el que ja coneixem: pubs irlandesos i aparthotels. Poca cosa més. He trobat un exemple d'aquell símbol tan clàssic del Pirineu (una rodona en què hi ha inscrita una mena de flor de sis pètals) en una porta relativament moderna d'un estable. Penso que ha de ser un símbol profilàctic o que pensaven que allunyava la malastrugança.

Ara en busco (de gravats d'aquesta mena) pertot. També em fixo i fotografio sistemàticament altres elements que es penjaven a les entrades i eixides de les cases, corts, bordes i pallers. Creus a la cantonada superior dreta del marc d'una porta. Ferradures clavades a les llindes o bigues mestres. Plantes.

Cada dia m'atrauen més els panys vells, les baldes i baldons, les argolles, les portes, les finestres barrades.

En acabat he caminat per Vall d'Incles. Aquí he continuat amb allò de les portes i els panys, però, a més, he pogut gaudir d'algunes fixacions més: les pardines, els marges, les bordes, els rocs.

Vaig ser a Canillo l'estiu passat buscant megàlits i pedres de terme i un home molt amable em va explicar que a Vall d'Incles encara quedaven unes pedres que servien per marcar el límit dels camps de dalla. Em penso que avui n'he trobat unes quantes. No sé si es podrien anomenar llindes. En una de les fotos que adjunto es pot apreciar una d'aquestes lloses en primer terme i una altra a la part superior, en línia.

També a Canillo, ahir, xerrant amb un altre home de la terra vaig descobrir que el nom tècnic de les pedres que servien per posar-hi les barreres que vedaven els prats s'anomenen portelles. N'he trobat a Canillo i a Molleres. Avui també un exemplar preciós a Vall d'Incles. (Vegeu foto, més amunt.)