dissabte, 15 de març del 2008

Passejada per les Bons, Borda de les Comes i Bordes de Montalarí

Una altra de les passejades velles de la temporada d'hivern. Vaig sortir d'Encamp amb la intenció de visitar l’església de Sant Romà les Bons, que no coneixia en persona. Vaig voler veure també la Torre dels Moros, els colomers i el dipòsit medieval d'aigua (conegut popularment com ¿Bany de la Reina Mora?). D'aquest primer sector em van interessar molt les canals per la baixada d'aigua des del dipòsit, cisellades a la roca viva. També el temple, principalment l'arc de damunt de la porta d'entrada (l'acta de consagració de Sant Romà data de 1163).

No tenia intenció, inicialment, de continuar gaire més amunt, però el camí era tan bonic que em vaig anar animant. Primer vaig tirar fins a la Borda de les Comes. En aquest punt el camí passa per un tram a la vora d'un rierol, preciós, que em va empènyer costa amunt malgrat la grip, la inadequada jaqueta de cuir i l'implacable sol.

Em vaig plantar a les Bordes de Montalarí, que era un lloc que feia temps que volia visitar. Vaig entrar a les bordes. Vaig entrar a una cabana de pastor força decent. Vaig passejar pels prats de la vora. Vaig entrar en unes pardines prop d'unes penyes. Vaig fer fotos. Vaig admirar uns marges magnífics. Vaig mirar-me amb lupa unes roques perfectes per haver-hi trobat gravats prehistòrics.

Situades a la solana, en una zona de feixes, amb una inclinació i característiques que recordaven les del Lloser de Vila. Algunes de les roques presentaven aquell poliment afegit (fet per l'home) que alguns autors constaten en gravats rupestres del Pallars. No hi vaig trobar res d'important. Només unes marques aparentment cisellades, molt bàsiques (dues ratlles en paral·lel). Per tipologia, no semblaven pas prehistòriques.